Cap persona és una mercaderia

Cada 30 de juliol se celebra el Dia Mundial contra el Tràfic d'Éssers Humans, una jornada proclamada per les Nacions Unides amb l'objectiu de sensibilitzar sobre una de les vulneracions més greus dels drets humans i reforçar el compromís internacional per prevenir aquest delicte, protegir les víctimes i garantir-ne els drets.

El tràfic d'éssers humans és una forma contemporània d'esclavitud que converteix les persones en objectes d'explotació i benefici econòmic. Consisteix en la captació, el trasllat, l'acollida o el control de persones mitjançant l'engany, la coacció, l'amenaça, l'abús de poder o l'aprofitament d'una situació de vulnerabilitat amb la finalitat d'explotar-les.

Aquesta explotació pot adoptar diverses formes: explotació sexual, treball forçat, servitud domèstica, matrimonis forçats, mendicitat obligada, activitats delictives forçades o altres formes d'explotació.

Més enllà d'un delicte perseguit penalment, el tràfic de persones és una vulneració profunda de la dignitat, la llibertat i els drets humans de les persones que la pateixen.

• Més informació a Nacions Unides (Pàgina web)

Una realitat global que afecta a milions de persones

El tràfic de persones forma part d'un fenomen més ampli: les formes modernes d'esclavitud. Segons les estimacions globals de l'Organització Internacional del Treball (OIT), l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i Walk Free, l'any 2021, 49'6 milions de persones vivien en situació d'esclavitud moderna al món.

D'aquestes persones: 

• 27,6 milions de persones es trobaven en situació de treball forçat.
• 22 milions de persones vivien en matrimonis forçats.
• Aproximadament 1 de cada 150 persones al món estava atrapada en alguna forma d'esclavitud moderna.
• Dades extretes de l'Organització Internacional del Treball (Pàgina web)

Aquestes dades mostres que no estem davant d'una realitat llunyana o excepcional, sinó davant d'un fenomen global que afecta a persones en diferents contextos i territoris.

El tràfic d'éssers humans  s'alimenta de les desigualtats

El tràfic d'éssers humans s no existeix únicament perquè hi hagi xarxes criminals. Aquestes xarxes aprofiten situacions de desigualtat i vulnerabilitat per captar persones i sotmetre-les a explotació.

La pobresa, les desigualtats socials i econòmiques, els conflictes armats, els desplaçaments forçats, la discriminació, la manca d'oportunitats o les situacions administratives precàries poden incrementar el risc de patir tràfic de persones.

Per això, la seva erradicació requereix una resposta integral:

• Perseguir les organitzacions criminals, però també garantir drets socials, reduir desigualtats, protegir les persones en situació de vulnerabilitat i construir societats on totes les persones puguin desenvolupar projectes de vida dignes i lliures.
• Més informació al Centre d'Informació Regional de la ONU (Pàgina web)

Una violència travessada pel gènere i altres desigualtats

La tracta no afecta totes les persones de la mateixa manera. Les dades mostren una clara dimensió de gènere.

Segons l'Informe Mundial sobre el Tràfic d'Éssers Humans de la UNODC, les dones i les nenes continuen representant una part majoritària de les víctimes detectades. L'any 2022, el 61% de les víctimes identificades eren dones i nenes. Les dones són especialment afectades per la tracta amb finalitats d'explotació sexual, tot i que també pateixen altres formes d'explotació, com el treball forçat o la servitud domèstica.

Aquesta realitat obliga a incorporar una mirada feminista i interseccional: el gènere, l'edat, l'origen, la situació econòmica, la situació administrativa o altres factors socials poden augmentar les desigualtats i les possibilitats de patir explotació.

Així mateix, els infants i adolescents constitueixen un grup especialment vulnerable. Les dades de la UNODC indiquen que el nombre de víctimes infantils detectades ha augmentat, i que els nens i nenes poden ser explotats sexualment, laboralment, obligats a mendicar o forçats a participar en activitats delictives.

Les víctimes NO són culpables: són persones titulars de drets

Durant massa temps, moltes respostes davant el tràfic s'han centrat principalment en la persecució del delicte. Tanmateix, les organitzacions de drets humans insisteixen que les víctimes han d'estar al centre de qualsevol actuació.

Això significa garantir:

• una identificació adequada de les situacions de tràfic de persones
• protecció i seguretat
• assistència social, psicològica i jurídica
• accés a la justícia
• reparació pels danys patits
• processos de recuperació que evitin la revictimització

Les persones supervivents del tràfic de persones no han de ser considerades únicament com a víctimes d'un delicte, sinó com a subjectes de drets amb capacitat per reconstruir els seus projectes de vida.

Sant Boi, compromesa amb la defensa dels drets humans

Des de l'Ajuntament de Sant Boi reafirmem el nostre compromís amb la igualtat, la defensa dels drets humans i l'erradicació de totes les formes de violència i explotació.

En aquest Dia Mundial contra el Tràfic d'Éssers Humans, volem contribuir a fer visible una realitat sovint invisibilitzada i recordar que la tracta no és només un problema de criminalitat organitzada: és una qüestió de drets humans, de justícia social i d'igualtat.

Construir comunitats més igualitàries, inclusives i lliures de discriminacions és també una manera de prevenir el tràfic de persones.

Perquè cap persona és una mercaderia.

La dignitat, la llibertat i els drets humans no es compren ni es venen.

On puc demanar ajuda?

Davant d'una possible situació de tràfic de persones o explotació, és important demanar assessorament especialitzat:

• Línia d'atenció contra el tràfic de persones: 900 10 50 90
• SICAR cat: atenció integral a dones i nenes víctimes de tràfic de persones. SICAR cat
• APRAMP: prevenció, detecció i atenció a persones víctimes de tràfic de persones.
• Serveis d'Igualtat i Serveis Socials de Sant Boi: orientació i derivació als recursos adequats.

En cas d'emergència: 112.

Demanar ajuda és un primer pas per recuperar drets i llibertat.