Entrevista amb Raquel Gu

El pròxim 17 de maig la Festa Major s'inaugurarà amb el pregó de la Raquel Gu. Filla d'un santboià, la Raquel va créixer a la Colònia Güell i uns anys després es va mudar finalment a Sant Boi, on viu des de fa més de 20 anys. Enguany, ella serà l'encarregada de donar el toc d'inici a les festes santboianes d'aquest 2024 des de la plaça de l'Ajuntament i és també la protagonista de la contraportada del Viure Sant Boi del mes de maig.

La Raquel és humorista gràfica, dibuixant, traductora i filòloga anglesa d'èxit. Va ser col·laboradora de 'El Jueves' i 'Els Matins' de TV3 i actualment treballa per diferents mitjans de comunicació com 'La Vanguardia', 'Mongòlia' o 'Píkara'. A més, va presentar el seu últim llibre, 'La edad estupenda', a Sant Boi al Sant Jordi de l'any passat.

Què significa per tu ser pregonera de Sant Boi?

Per mi és tot un orgull i un honor ser pregonera de la Festa Major de Sant Boi. Quan m’ho van proposar la meva reacció va ser de molta alegria, no m’ho esperava pas. És especial sobretot pel vincle que tinc amb el municipi, ja que el meu pare va néixer aquí i els meus avis van venir tots dos molt petitons a viure a Sant Boi i van créixer i viure aquí. Així que per la banda familiar és molt especial poder fer el pregó, però també ho és perquè és la ciutat on visc des de fa més de dues dècades. Em vaig criar a la Colònia Güell, però fa més de 20 anys que estic aquí i em sento molt santboiana. La veritat és que sento molt d’orgull i és tot un honor.

Com vius la Festa Major?

Doncs m'agrada viure l'ambient d'alegria que hi ha. És l'època de l'any en la qual surts al carrer i és fàcil trobar-te a tothom i posar-te el dia. El millor de la festa és que és un ambient d'alegria contagiosa. A més, la Festa Major és una festa que ens uneix a totes i tots, és la festa de la gent, que està pensada per tothom de forma igualitària.

Quins records tens d’ella?

Jo recordo, quan era més jove, sobretot els concerts. Els concerts de la plaça i els de les carpes són els primers en els quals em van deixar anar amb 16 o 17 anys i em feia sentir supergran. Van ser les primeres festes compartides amb els meus amics i amigues, les primeres on em quedava fins tard. Van ser els primers cops que vaig poder gaudir de la música en directe.

Com creus que la viuràs aquest any?

Em plantejo viure-la el millor que pugui i gaudir-la al màxim. A més, tant el meu company com amics molt estimats tenen bandes de música que tocaran aquesta edició de la Festa Major, ‘Los Niños Jesús’ i ‘Aston’. I també és molt bonic que grups de música locals formin part de la Festa Major.

I, avui dia, quins són els teus projectes laborals més immediats?

Ara mateix estic ficada de ple amb la campanya electoral, ja que estic col·laborant a ‘La Vanguardia’ amb unes tires gràfiques sobre els temes clau de la campanya (sequera, habitatge, educació...) i el ritme de la feina és molt intens. També estic amb la traducció d'un llibre que sortirà d'aquí a mig any i amb dos projectes a més llarg termini. Un és un còmic de divulgació relacionat amb la història i l'altre és una aventura gràfica que compta amb el guió de l’escriptor Javier Pérez Andújar. Aquesta última és una obra molt divertida que estem fent entre tots dos i amb la que ens ho estem passant molt bé. I també faig les meves col·laboracions habituals al setmanari satíric ‘Mongòlia’ i diverses més a altres mitjans.

És difícil reflectir a les teves il·lustracions temes com les eleccions o el ‘manspreading’ amb tocs d’humor?

Núria Pompeia, que és una de les pioneres d'humor gràfic del nostre país i un dels meus referents, va dir una vegada en una entrevista que l'humor és la manera més civilitzada de dir les coses. Llavors, jo crec que tot en aquesta vida convé passar-ho per l'humor, perquè l'humor ens permet exposar les coses, criticar-les, reflexionar... sobretot d'una manera molt efectiva i molt crítica. A mi m'agrada fer servir l'humor per parlar d'aquestes coses.

On més podem trobar les teves il·lustracions?

De tant en tant a la revista ‘Principia’, que és una revista de divulgació científica per a tots els públics, col·laboro amb il·lustracions i vinyetes, també de tant en tant amb ‘JotDown’. Cada mes col·laboro amb una revista del Departament d'Igualtat de la Universidad Complutense de Madrid, amb una revista que es diu "Iguales & Diferentes". I també em podeu trobar a les pàgines de ‘Píkara’, que és una altra revista feminista. Entre col·laboracions esporàdiques i fixes són uns cinc o sis mitjans en els quals estic habitualment.

I, finalment, com convidaries als santboians i les santboianes per a què assisteixin al teu pregó?

Sobretot, que vinguin si els ve de gust. El pregó és l'inici de la festa, però, més que el pregó, el que hem de fer és gaudir d'aquests dies de festa, de la companyia d'amics, amigues, veïns i veïnes i d'aquesta estona que ens convida a trobar-nos, a riure, a ballar i a celebrar junts que estem aquí. Bàsicament, a celebrar la vida junts.