Entrevista amb Ciara Pla
Ciara Pla és una santboiana, molt arrelada al barri de Ciutat Cooperativa i Molí Nou i, des de fa sis anys, és la propietària de la Llibreria Barbus. Ja ha començat els preparatius per a la imminent diada de Sant Jordi i ha començat ja a pensar en com celebrarà el 50 aniversari de la llibreria que arriba l'any vinent.
I ella és la protagonista del Viure Sant Boi d’aquest mes d'abril.
Com és el dia a dia d’una llibreria de barri avui?
Els dies són molt, molt actius. Jo et puc donar el parer de la meva llibreria, perquè, a més de llibreria, és papereria, punt de recollida… és trobada de gent coneguda. Sempre és un no parar d’entrar i sortir gent, no és un negoci tranquil. Per sort, també d’encàrrecs constants, sigui via WhatsApp o la mateixa persona que ve aquí a demanar-lo… Tinc la gran sort de vendre llibres cada dia i això és una cosa que m’enorgulleix.
Quins tipus de llibres es venen més actualment?
Ostres, és que aquí venc de tot. És veritat que temes tipus filosofia o així no se'n venen molts, jo tampoc els toco gaire perquè no entenc del tema, però pràcticament es ven de tot. Des d’infantil, fins als més coneguts, però tinc encàrrecs de llibres de tota mena de temàtiques: alimentació, autoajuda, romàntic, poesia…
Tinc la gran sort de vendre llibres cada dia
Hi ha diferències entre el que busca la gent jove i la més gran?
Sí i no. Perquè suposo que amb les xarxes socials s’han donat visibilitat a molts llibres i aleshores la franja d’edat no està tan marcada, o almenys així ho noto jo aquí. Però per exemple, un Ken Follett o un Falcones sí que es ven més a gent adulta, però ara amb els booktagrammers hi ha molta barreja d’edat.
Has notat canvis en els hàbits de lectura en els últims anys? La gent llegeix més o menys que abans?
Jo crec que es llegeix més que abans. Des que estic a la llibreria no he parat de sentir a gent dient-me que tenir una llibreria era una bogeria avui dia amb totes les noves tecnologies que surten i, al llarg d’aquests sis anys, puc dir que la venda de llibres ha pujat. És que ja et dic, venc llibres cada dia.
Com us ha afectat la competència de grans plataformes o del format digital?
Doncs, sincerament no ho sé. A mi, particularment, no. A més, com soc punt de recollida de paqueteria, ja que veig el que arriba i a qui li arriba, i a qui li arriba són clients habituals que em compren a mi els llibres, per tant, llibres no compraran fora. A part, tinc la sort que vivint aquí a la Coope, que és un barri superlector, no tinc al voltant cap gran plataforma.
Diries que tenir una llibreria avui és un negoci a l’alça?
Jo diria que sí que és un negoci a l’alça. Però clar, tenint en compte la meva perspectiva, que no soc una llibreria especialitzada i que toco moltes coses com la papereria. Però al final tot està enllaçat. És a dir, tu pots entrar a comprar un llibre i acabes agafant material escolar o a l’inrevés. Per tant, tinc un ventall més gran de venda.
Sant Jordi és el millor dia de l'any i a Sant Boi és viu molt, a la gent li agrada molt sortir i gaudir-lo
Com deies, la Barbus està molt arrelada a Ciutat Cooperativa i Molí Nou. Quin paper creus que juga una llibreria dins del barri?
Doncs a part de la trajectòria, perquè la Barbus està a punt de fer 50 anys que han donat per molt, suposo que en el meu cas ha estat important el fet que jo també estic molt implicada al barri. Els meus fills han anat a les escoles d’aquí, a l’Institut d’aquí, jo he format part de les AFAS, tinc contacte amb totes les escoles, amb la biblioteca, amb el casal… De fet, tinc molt bona resposta per part del Casal i em demanen que vagi a llegir un conte, formo part d’activitats al carrer… qualsevol activitat que proposo m’ho fan molt fàcil per tal que la pugui realitzar. I això ajuda moltíssim.
Coneixes els teus clients habituals pel nom?
Sí, a la gran majora sí. Jo visc al carrer de sota i el fet de relacionar-me molt amb la gent fa que pràcticament coneguis a tothom. I a més, em quedo amb de seguida amb les cares i els noms, aleshores encara hi ha molta més familiaritat.
La llibreria Barbus fa gairebé 50 anys que està oberta. Què significa per tu formar part d’una història tan llarga al barri?
Doncs se’m queda gran. Quan vaig tenir la bogeria de quedar-me-la per part meva no vaig pensar en aquesta repercussió en el que al final podia arribar a ser. Aleshores, és un orgull. Ja veus que no hem canviat el nom, podria haver-ho fet, però és un nom molt emblemàtic i canviar-lo era perdre l’essència del que ja era.
Em sento molt orgullosa d'haver pres la decisió que Ciara continués amb el meu legat. El nom de Barbus segueix encara a l'alça, o més, des que ella és aquí - Maria, antiga propietària de la Llibreria Barbus
Creus que una llibreria ha de ser només un lloc per comprar llibres o també un espai cultural i de trobada?
Sí, ho ha de ser i aquí ho és. A mi m’agrada que els nens entrin, s’asseguin, agafin un llibre… això crea caliu. Suposo que va amb la persona i a mi això m’agrada molt.
Quines activitats feu?
Com a activitat habitual fem el club de lectura. L’acostumem a fer aquí el primer divendres del mes. Ho vam començar a finals del 2020, perquè jo vaig agafar la llibreria just a la pandèmia, i segueix encara actiu. Ja no és només un club de lectura, sinó un espai d’amics on comentem el llibre i altres coses. Però també faig altres coses com tallers, conta contes, matins de jocs… però això és més esporàdic.
Jo obro la persiana al matí i, sé que queda una mica cursi, però ja soc feliç
Com vius cada any la diada de Sant Jordi a Sant Boi?
És el millor dia de l’any, juntament amb Nadal. A més, com vaig començar en la pandèmia, cada Sant Jordi que he viscut ha anat sent diferent. És un dia superespecial, molt maco i tinc la sort que aquí a Sant Boi és un dia que és viu molt, a la gent li agrada molt sortir al carrer i gaudir-lo i per mi és el millor de l’any.
Quin és el moment més especial que has viscut a la Barbus?
Doncs crec que el primer Sant Jordi que vaig viure, perquè no va ser normal, ja que estàvem mig confinats, i molta gent em va contactar per Instagram per veure si podia portar-li llibres als seus familiars. I jo em vaig agafar el meu carro de la compra, els meus guants i la meva mascareta i vaig anar entregant llibres per les cases, els hi deixava a l’ascensor o a la porta de casa i clar, per a aquestes persones era una sorpresa i va ser súper gratificant. No recordo ni els llibres que vaig vendre, per mi no va ser important això, va ser tan xulo, va ser un Sant Jordi totalment atípic que crec que per això és un dels moments que més recordo.
Ara que s'acosta Sant Jordi, hi ha algun llibre o autor que recomanis especialment?
Jo tinc moltes ganes de llegir el llibre del Gil Pratsobrerroca que ha sigut molt top aquest any, crec que ‘El joc del silenci’ donarà fort aquest any. A part de tots els que sabem que es vendran, jo crec que aquest serà un bon llibre. I després, jo apostaria pels autors i autores locals, ja que al final és un dia molt important per a ells i elles.
Quins són els principals reptes que té avui la llibreria Barbus?
No tinc reptes, només que això duri mínim 50 anys més. Jo obro la persiana al matí i, sé que queda una mica cursi, però ja soc feliç. Crec que el meu repte és continuar com fins ara.
Ja heu pensat en com celebrareu el 50è aniversari?
Alguna cosa especial s’ha de fer. Primer pels 50 anys, però a més tinc moltes ganes perquè és clar, quan la vaig inaugurar, no vaig poder fer res per la pandèmia, i han passat sis anys i no me n'he adonat. I celebrar i gaudir dels 50 anys és una copsa que s’ha de fer sí o sí, encara no hem pensat res, però alguna cosa se’ns acudirà.