Història de l'Arxiu Històric Municipal

L'Arxiu Municipal va ser inaugurat l'any 1988 a l'antiga Biblioteca Can Castells, deu anys més tard es va traslladar a l'actual seu a Can Torrents (c/ Hospital, 9), on compartim la segona planta amb els serveis tècnics del Museu de Sant Boi, amb qui col·laborem en la major part de les activitats de difusió.

Desveolupem polítiques actives de dinamització del Patrmino Històric i Documental local i formem part de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.

Els serveis que oferim són:

• Servei de consulta pública
• Serveis de reproducció documental
• Serveis d'assessorament i suport

Missió principal

Servei de custòdia permanent de la documentació històrica generada per l'Ajuntament de Sant Boi, des de la segona meitat del segle XVII.

La major part de la documentació generada des de la recuperació de la democràcita municipal (1979) es troba a l'Arxiu Administratiu.

Un arxiu de i al servei de tothom

Acollida i dinamització de fons documentals i patrimonials d'orígen privat (cedits i/o dispositats) al llarg del temps per particulars i entitats.

Una petita història municipal

L’Ajuntament, sorgit de la primitiva Universitat (universalitat dels membres), era l’organisme que acollia els batlles i jurats representants de les jurisdiccions que conformaven el nucli de la vila i tenien reservada la part administrativa.

Inicialment eren elegits pel Consell General, que estava constituït per tots els veïns de la vila. Amb el pas del temps es va limitar el nombre d’homes amb dret a intervenir en els afers comunals. Es transformà en un consell de trenta persones: deu per bandada o jurisdicció (Alou, Reial i Pobla).

A mitjans del segle XVI es creà el càrrec de clavari, responsable de la custòdia dels diners del comú i de la documentació en tràmit.

El 1679 el veguer de Barcelona signa un decret atorgant permís a la Universitat de Sant Boi per elegir jurats, sagramental i clavari a sorts (insaculació) en lloc de vots. En paral·lel s’inicien les obres d’adaptació d’un edifici, a l’actual carrer de Joan Bardina, cantonada amb el passatge de l’Ateneu Familiar, per tal d’habilitar-lo com a Casa de la Vila i on també s’acollí, durant dos segles, l’escola pública.A mode de reglament funcionaven les “ordinacions” (promulgades el 1610, 1666, 1770, 1791 i 1853) per tal d'evitar malestars i abusos.

Amb el decret de Nova Planta (1716) els batlles i els jurats passen a ser de renovació anual.

En època de Carles III s’incorporen a l’administració municipal els diputats i els síndics personers, oficials encarregats de controlar el ram de les provisions (hereus dels antics mostassafs).

A mitjans del segle XIX la superació del feudalisme, la progressiva modernització i la complexitat administrativa fan que els ajuntaments vagin compartint les tasques de gestió “local” amb el de corretja de transmissió, legal i fiscal, del poder central en tant que administració més propera al conjunt de la ciutadania. 

Història de la Casa de la Vila

L'edifici actual es va començar a construir l'any 1887, com a residència privada, al "Clos de l'Amigant" a tocar del Pucumú (Pou Comú), per Jacint Torres i Mainer, conegut com el Cinto del Torres, qui havia estat alcalde i tenia, al carrer Major, una fàbrica de pastes per a sopa.

L’edifici està orientat a sud-oest, i originàriament tenia planta quadrada amb un cos afegit al darrere, i es componia de planta baixa, dos pisos i soterranis, amb un balcó continu al llarg de les façanes a nivell del primer pis i amb balcons individuals al segon.

Durant la construcció, la nit del 16 de febrer de 1887, concretament quan s’estava aixecant la segona planta, van esclatar dos petards al centre de l’edifici. Tot i l'alarma generada, els desperfectes van ser insignificants.

Arran d’aquest fet, la casa encara en construcció es va vendre a Joan Bosch i Grau, qui hi va viure uns anys fins a la seva venda a l’Ajuntament, formalitzada el 15 de desembre de 1892, amb l’alcalde Ramon Pi i Bosch.

L’any 1962 es van adquirir alguns casals a la part del darrere, on hi havia hagut l'ambulatori municipal, per tal d'ampliar l'edifici consistorial. Al febrer de 1969 es va arreglar la façana antiga, per tal d'harmonitzar-la amb l'obra nova que n'havia doblat la planta. La remodelació acabaria el febrer de 1970 tot donant una configuració de planta baixa, tres pisos i soterranis.

Posteriorment s'han anat fent reformes per adaptar l'edifici a les necessitats creixents d’una administració moderna.

L'Arxiu Municipal

La documentació municipal conservada a l’Ajuntament arrenca en paral·lel a la construcció de la primitiva “Casa de la Vila”, tractant-se –fonamentalment- de documents de caràcter fiscal. La informació anterior, moltes deliberacions i molts acords des de la baixa edat mitjana, es troben barrejats als nombrosos manuals notarials que estaven conservats a l’Arxiu Parroquial de Sant Baldiri, abans del seu trasllat a l'arxiu centralitzat del nou Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Les sèries de correspondència comencen amb el segle XVIII i les sèries “normalitzades” d’actes municipals comencen l’any 1769 a partir de diverses disposicions sobre el règim local decretades en temps de Carles III.

Va ser amb la recuperació de la democràica municipal (1979) quan, de forma progressiva, s'abordaren diverses reivindicacions ciutadanes i s'endegaren les primeres accions i polítiques de recuperació patrimonial, a partir de la creació del Patronal Municipal de Cultura (1982) i dels primers treballs d'ordinació de la documentació històrica municipal, iniciats amb la segona legislatura democràtica (1983-1987).

La recuperació de "Can Castells" va permetre complementar els serveis d'una moderna Biblioteca pública (inaugurada el 29 de març de 1987) amb els de l'Arxiu Històric Municipal (des de l'11 de setembre de 1988), sorgit de la divisió en dos del primitiu arxiu: de forma resumida podem dir que de tota la documentació anterior a 1939 se'n feia càrrec exclussiu l’AHM i de la documentació de l’actual període democràtic l'Arxiu Administratiu, amb seu a la Casa de la Vila.

El 1991 es creava el Departament de Patrimoni Cultural del nostre Ajuntament i, el 1998, l'AHM obria noves instal·lacions a "Can Torrents" tot compartint projectes i serveis amb el Museu de Sant Boi, que tot just iniciava la seva singladura.