Església Parroquial de Sant Baldiri

Església Sant Baldiri

Identificació

Nom Església Parroquial de Sant Baldiri

Localització Plaça Mossèn Jaume Oliveras, 9 / Casc Antic

Estil Barroc, 1710 - 1752

Descripció

Església barroca, racional i austera d’una simplicitat quasi neoclàssica, orientada a l’inrevés que les medievals, amb els peus a llevant i la capçalera a ponent que es troba en una situació geogràfica preeminent i obre la seva façana en direcció al riu. D’una sola nau simula una volta de canó sota l’embigat, amb arcs faixons que delimiten l’altar i sis tramades on s’obre, a cada costat una capella amb voltes d’aresta. El cor coincideix amb la primera tramada i les dues següents, a N., mostren l’aparell del mur de carreus de pedra ben tallats amb filades horitzontals a trenca junta. Damunt de cada capella hi ha un finestral amb reixes barroques bombades de fusta – a la manera dels convents de clausura – que no formen galeria. Les capelles estan connectades mitjançant arcs de certa amplària pel que pot donar la sensació que hi ha tres naus. En qualsevol cas, la disposició de la façana és força clara al respecte, en trobar-se només una porta central sota un frontó entretallat, on recolza la imatge del sant situada dins un fornícula emmarcada per pilars adossats que suporten un frontó similar i més petit. Damunt hi ha una rosassa abans d’arribar al capser sinuós característic del barroc. El cos central de la façana és de pedra sorrenca de Montjuïc i està emmarcat per dos pilars adossats que marquen el pas a les capelles. La torre octogonal té una base quadrada que, segurament, correspon a l’església medieval. A l’edifici actual hi ha adossada la sagristia el que confon la seva netedat formal. La resta de les façanes no tenen massa interès i els paviments, de mosaic hidràulic, tampoc. L’actual altar major no està en consonància amb l’església i contrasta amb el magnífic retaule de Lluís Dalmau (S.XV) que es guarda a la sagristia. Quant a proporcions de la seva planta, deia el Baró de Maldà – al seu “Calaix de sastre” – entre 1790 i 1800: “...la parroquia dedicada a St. Baldiri, patró de dit poble, (és) igual en la longitud i latitud a la Iglesia de Betlem de Barcelona” (Baró de Maldà, Citat a 46-MC/VS69). El mateix autor descriu un orga sense acabar i una escalinata amb balustrada de pedra.

Tipus d'ús Religiós (2.3 / 3.7.1.a)

Titularitat Privat

Descripció Al rovell d'ou del poble, la plaça Mossèn Jaume Oliveras que forma un continu amb la plaça de la Constitució

Explicació Façana  La façana es resol en tres cossos diferents que sobresurten del parament definit perfectament. Les pilastres reposen damunt d'una base o sòcol que en el cos central és salvat per les escales d'accés amb balustrades a banda i banda. La porta  d'entrada té com a ornamentació doble pilastra, la  més sobresortida amb decoració de losanges o rombes amb doble perfil, capitell toscà, arquitrau amb tres bandes, fris amb la inscripció llatina que ens informa de la seva construcció  i cornisa que ressegueix el doble  joc de pilastres, rematada amb un frontó trencat. La imatge de pedra de Sant Baldiri té com a base una petxina de tres cantons i la fornícula és rematada, també, amb un frontó trencat. A banda i banda, s'hi troben dues finestres, avui tapiades amb maons decorats amb losanges. Un petit òcul procedent de la primitiva església amb la imatge de Sant Pere s’ubica entre el frontó i l'òcul gran o rosassa que s'obre al cor.

Explicació a l'interior A l'interior segueix l'esquema d'una gran nau central sense creuer i amb capelles laterals intercomunicades. Les capelles laterals s'obren a la nau central per arcs de mig punt que conformen grossos pilars quadrats entre capella i capella.  Damunt de cada arc s'hi obren les tribunes o balcons quadrats  amb balustrada de fusta; la part baixa  pren una forma bombada i molt original. I l'altar major, que va ser presidit pel retaule de Sant Baldiri el dia de la benedicció de l'església nova, l'any 1755.

Tomba de Rafael Casanova  L’any 1922 s’inaugurà la placa que recorda el lloc on va ser enterrat Rafael Casanova. La placa és de marbre i la composició artística està dividida en dos blocs: està encapçalada per un escut que representa Catalunya i que té per escorta, a banda i banda, dos genis, representatius de la Pàtria que duen unes torxes de la llibertat que s’apaguen damunt d’una representació d’escuts dels diversos territoris catalans i damunt d’un escut de la Casa d’Àustria. La segona part està dedicada a unes dades mínimes de Rafael Casanova.  La Decoració de la làpida finalitza amb les dates de 1714 (recordant el setge de Barcelona) i 1922 (any d’instal·lació de la làpida). Autors: Ramon Sunyer i Clarà i Salvador Martorell i Oller.

Notes històriques  966 Documentada com a parròquia. 1040 Es treballava a la coberta de l’església romànica. S.XI-1734 Església romànica de la que es conserva a la façana diverses arcades de mig punt adovellades i una clau de volta que representa Déu Pare situada sota la rosassa, a la façana principal. S.XV   A la guerra contra Joan II, l’església és usada per les tropes reials per reduir el castell, en emplaçar una bombarda dalt del campanar. 1710-1752   Església actual sufragada per Mossèn Francesc Albertí. El 1727 s’acabava segurament la façana que reflecteix aquesta data. El 1734 es donava permís per beneir i celebrar misses i altres oficis, enderrocar l’església romànica i usar el seu àmbit com a cementiri. La data del 1738 que hi ha a la façana, deu correspondre a l’inici real de la seva funció religiosa. El 1752 fou inaugurada sense ornamentació. 1821  Es trasllada l’altar major i retaule dels Pares Trinitaris Descalços de Barcelona. 1865  La teulada i les voltes amenacen ruïna. Es canvia totalment l’estructura. Es trasllada el cementiri fora del Casc Antic. 1879  Es canvia l’enrajolat, s’allarga la capella de la Mare de Déu de Montserrat i es construeix l’escalinata d’accés, o bé es repara l’existent. 1922  Trasllat de la desferra de Rafael de Casanova a la capella de Santa Llúcia. Reposa sota una làpida de marbre blanc amb la inscripció: “Vas que conté les despulles del Dr. en drets D. Rafel Casanova, Conseller que fou de la ciutat de Barcelona. 1743. 1936  Incendi de l’església. Es perden dues trones, dos orgues i l’altar major. 1979  Es canvia l’embigat: 80 noves bigues en capelles i nau central. Es repassa el terrat del campanar. 1985  Es recupera la capella de la Mare de Déu de Montserrat.

Proteccions

Nivell de protecció A-1

Entorn de protecció EE / ER. Es defineix Entorn Estricte segons plànols. Es defineix com Entorn de Respecte tot l'àmbit del Casc Antic d'acord amb l'Art. 28.1.2. de la Normativa

Fons i documentació

  • Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic
  • Pla Especial de Rehabilitació del Casc Antic 1990
  • Catàleg Patrimoni contemporani Descobrir Sant Boi de Llobregat
  • Itineraris. 2005 Itinerari Casanova