Parc Marianao

Parc de Marianao

Identificació

Nom Parc Marianao

Localització Pg. Central / Parc de Marianao

Estil Eclecticisme. S. XIX, darrer quart

Descripció

Magnífic parc amb notable varietat d’espècies vegetals, on destaquen les palmeres – tant l’altíssima “washingtònia” com la “Phoenix canariensis” – els xiprers, les masses de pins, els “cedrus deodara” i d’altres. Un llac lineal que enmiralla el palau, té les ribes amb rocalla de clara inspiració renaixentista que impregna tot el disseny dels demés elements: el pont – imitació de fusta -, l’embarcador, el brollador, etc. La seva extensió era molt més gran i arribava fins a la Mirada, però es parcel·là i vengué bona part del parc que genera l’actual urbanització. Aquest jardí on es troba el Palau Marianao esdevé el centre i fou l’origen de la urbanització Parc Marianao, on hi ha els carrers sense asfaltar el que facilita la integració del jardí.

Tipus d'ús Parc i Jardins urbans (3.10)

Titularitat Públic

Descripció Ens trobem davant d’un recinte urbanístic i arquitectònic d’una gran importància local que, tot i haver perdut molts dels elements de la seva fesomia primigènia, encara evidencia un ambient peculiar. Els seus constructors eren els successors d’una rica família de comerciants catalans establerts a l’illa de Cuba, que s’havien dedicat al tràfic d’esclaus entre Àfrica i Amèrica. A la primera meitat del segle XIX, Salvador Samà i Martí tingué un important paper en la política de l’Havana del moment, com també en el finançament del desenvolupament de l’illa de Cuba. Ell mateix s’havia encarregat d’unir, mitjançant una línia de ferrocarril, la ciutat emmurallada de l’Havana amb l’actual districte del Marianao cubà, que s’havia convertit en lloc d’estiueig de les famílies benestants, inclosa la mateixa família Samà, que hi posseïa un “Ingenio” (hisenda productiva). En recompensa a les seves aportacions, la corona espanyola li atorgà el títol de marquès de Marianao l’any 1863. Originàriament fou una finca que recreava ambients colonials que s’anaren desdibuixant a partir de 1944, quan un projecte d’urbanització va permetre’n una  primera parcel.lació per tal de bastir una zona residencial d’alt nivell, substitutòria de l’antic nucli burgès dels carrers Raurich i Miquel. A finals de la segona meitat de la dècada dels 50 un nou projecte comença a quartejar el parc i es produeix una integració amb el barri de Marianao (que pren el nom d’aquesta hisenda) i que –bàsicament- s’articula per sota de l’eix de la ronda de Sant Ramon

Notes històriques S. XIX darrer quart, època probable de construcció

Proteccions

Nivell de protecció B-1ah

Entorn de protecció EE. Es defineix com Entorn Estricte extensiu a tot l'àmbit del Parc

Fons i documentació

  • Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic
  • Pla Especial de Rehabilitació del Casc Antic 1990
  • Catàleg Patrimoni contemporani Descobrir Sant Boi de Llobregat
  • Itineraris. 2001 Ciutat Cooperativa