Torre Figueres

""

Identificació

Nom Torre Figueres

Localització C. Pau Claris / La Muntanyeta

Estil Eclecticisme classicista. S. XIX

Descripció

Casal senyorívol orientat a llevnt i compost per planta baixa pis i golfes amb façanes asimètriques que acusen quatre tramades flanquejades lateralment per dues galeries d’arcades de mig punt amb pilars quadrats que es protegeixen amb baranes de terracuita. El portal d’accés és adovellat amb pedra de marès vermella als brancals i a l’arc rebaixat. A la façana principal hi ha quatre balcons iguals amb reixes de ferro que es corresponen amb obertures de la planta baixa. La cornisa va paral·lela al sòl a la façana principal, on llença les aigües una coberta a dues vessants. A l’interior es conserva la planta noble amb bona part del mobiliari. La coberta i els trespols són de bigues de fusta, inclinades a la primera per guanyar espai per a les golfes. A la planta baixa hi ha voltes rebaixades i a la bodega – a nord de l’accés – roman una interessant estructura d’arcs i pilars de maó. La casa serva encara dos pous, un d’ells al vestíbul.

Tipus d'ús Equipament públic (2.2 / 3.4)

Titularitat Públic

Descripció  A llevant de la muntanyeta en un sector destinat, en la seva majoria, a espais lliures i equipaments. Les notícies sobre la història de la masia de Torre Figueres són molt disperses. Com que era una masia allunyada del centre de la població, no se’n tenen tantes notícies com podria haver-n’hi d’altres grans cases. La notícia més antiga de què disposem fins al moment és del  1597, de quan la Torre Figueres tenia d’assalariats Àngela Planes i Joan Planes, el “Pelleringa”, i fill d’Àngela. Ja no tornem a trobar més notícies a la documentació fins al segle XVII. L’any 1655 els propietaris de Torre Figueres no van voler pagar l’arrendament, que era de 980 lliures, al senyor del castell. L’any 1685 va entrar Jaume de Falguera com a procurador general dels marquesos de Vilassor, senyors del Puig; va redactar el llibre de rendes del castell. En aquest llibre de rendes s’inclou Torre Figueres com a integrant de l’alou del castell. El gener de 1733 es coneix la prohibició de donar pas a les aigües pluvials per aquestes terres propietat de la família Papiol (els mateixos propietaris de Can Torrents). L’any 1795 es va fer un edicte per a declarar els hereus de Torre Figueres. Aleshores va ser necessari que l’Ajuntament de Barcelona fes públic que s’estava buscant els propietaris dels censos que afectaven Torre Figueres. Aquest fet indica que aquell era un moment en què el poder dels grans propietaris, hereus del sistema feudal,  s’anava diluint a poc a poc. Durant el segle XIX la família Torrents consta com a propietària de Torre Figueres, probablement per compra; és una de les famílies més riques del Sant Boi de l'època. Molt probablement entre el segle XIX i els inicis del XX l’antiga masia va sofrir una important reforma, amb la qual va adquirir  la fesomia actual. En aquesta reforma es va seguir l’estètica eclecticista classicista. La recent rehabilitació ha mantingut la decoració i estructura exteriors, però s’ha afegit un pis. Inicialment, doncs, estava formada per una planta baixa, pis i golfes, amb pati lateral i posterior. La façana de planta baixa mostra tres portes d’arc de mig punt de grans dimensions i tres finestres rectangulars simètriques. La façana que dona al nord-est presenta tres finestres rectangulars, dues de les quals són cegues. El primer pis mostra un contínuum de finestres balconeres, situades a la part central, que donen accés a tres balcons amb reixes de ferro, i de finestres ampliadores de mig punt, amb balustrada. Aquestes finestres són l’obertura de les dues galeries, que són al sector nord-oest i sud-est, amb dues finestres a la façana principal i nau.  lateral. Les golfes s’obren a l’exterior mitjançant petites finestres quadrades, sis a la façana principal i tres a cada lateral. La teulada és a dos aiguavessos. Avui en dia Torre Figueres és un edifici aïllat, inserit dins del nucli urbà, situat al sector de la Muntanyeta, que allotja, després que es rehabilités, la seu de Coressa, l’empresa municipal dedicada a la promoció econòmica.

Notes històriques s. XIX Època de construcció de l'edifici

Proteccions

Nivell de protecció A-1h

Entorn de protecció EE / ER. Es defineix Entorn Estricte i Entorn de Respecte segons plànols

Fons i documentació

  • Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic
  • Pla Especial de Rehabilitació del Casc Antic 1990
  • Catàleg Patrimoni contemporani Descobrir Sant Boi de Llobregat
  • Itineraris. 2002 Molí Vell