Entrevista amb Cristina Puigbert
Cristina Puigbert és una periodista santboiana que fa només uns mesos va prendre una gran decisió: deixar la seva feina estable i complir el seu somni, obrir una llibreria. Així és com va nèixer La BOOKtiga (c/Lluís Castells, 24) que viurà enguany el seu primer Sant Jordi. A més, ho viurà d’una manera encara més especial, ja que el passat mes de febrer va publicar la seva primera novel·la, La Mesura Exacta.
I ella és la protagonista de la contraportada del Viure Sant Boi del mes d’abril.
Com vas decidir obrir La BOOKtiga?
Arran d’un estiu on em vaig llegir La Llibreria del Turó de l’Alba Donati que és una novel·la, una autoficció, que explica com ella va tirar endavant la seva llibreria a la Toscana a un poble de 180 habitants. I a mi feia molt de temps que em rondava la idea d’obrir una llibreria, ho havia parlat amb la meva cosina i amb la meva tieta, de com podia ser que haguéssim d’anar fins a Barcelona perquè aquí a Sant Boi hi ha molt poca oferta. De fet, el dia que es va anunciar que es tancava la papereria i llibreria Cal Isart em va agafar un ai al cor i vaig anar corrents a preguntar els motius i després d'això encara li vaig donar més voltes a la idea. I aquell estiu, després de llegir el llibre de l’Alba, vaig pensar que allò semblava un manual d’instruccions. Que el llibre m’estava dient: “Cristina, ho has de fer, si ho ha pogut fer aquesta dona a una població de 180 habitants, tu ho has de poder fer a Sant Boi”. I així va ser com finalment em vaig decidir a tirar el projecte endavant.
Era el teu somni?
Sí, era una mena de somni, perquè jo m’he dedicat molts anys al món de la comunicació, però els llibres eren la meva passió. Jo vaig fer periodisme perquè volia escriure. Mentre feia periodisme, vaig fer un curs d’escriptura creativa; i quan vaig acabar la carrera, vaig fer un màster en guió de llargmetratges de ficció, i després vaig estar a l’Ateneu de Barcelona. A mi el món dels llibres i de l’escriptura ha estat una cosa que sempre m’ha interessat moltíssim i la llibreria era un punt més. Amb la meva millor amiga, sovint recordem totes aquelles nits, compartint inquietuds, dient-li que volia obrir una llibreria, perquè era el que m’agradava i el que volia fer. M’he dedicat durant molt de temps a la comunicació i m’ha agradat fer-ho. Perquè sóc d’aquest tipus de persones que, si m’hi poso, m’agrada fer les coses bé. Si em poses a fregar plats, trobaré la manera més divertida i eficaç de fer-ho, perquè m’agrada que les coses surtin bé. A totes les feines m’ho he fet tot molt meu, però jo volia estar envoltada de llibres.
Per què a Sant Boi?
Perquè jo soc de Sant Boi, la meva família és de Sant Boi, la meva àvia és de Sant Boi… Per mi, Sant Boi és casa i no concebia fer-ho en un lloc que no fos Sant Boi. També tinc una filla i la paraula conciliació va aterrar a la meva vida, en forma de negreta i en majúscules. I anar-te’n a Barcelona o a un altre poble a treballar és gastar molta estona de transport públic i perdre molt de temps per fer el que vols fer de veritat. Aleshores, vaig buscar un lloc a prop de casa. I també ho vaig fer aquí perquè volia donar a tots els santboians un espai d’oci i de cultura pel qual no haguessin d’agafar el cotxe per anar-hi.
Quin risc et va comportar aquesta decisió d'emprendre?
Doncs, clar, jo tenia una feina a jornada completa, tenia un contracte laboral indefinit i la seguretat de tenir un treball que, a priori, m’havia de durar per sempre… però no la volia. Volia la llibreria. I llavors vaig fer una balança i vaig pensar “Ara mateix que vull, ser més feliç o estar més segura?”, i, per sort, tinc una família que em dona suport, un marit que té una feina estable i que, ben mirat, podem mantenir encara una estabilitat. Perquè, si no, seria tot més difícil.
Com han estat els primers mesos des que vas obrir?
La veritat és que molt bé, han estat molt xulos. La gent ho ha acceptat i ho ha acollit amb els braços oberts. La gent tenia moltes ganes de tenir una llibreria a Sant Boi, de tenir una llibreria al barri, i venen habitualment. Tinc clients recurrents i estic molt feliç i molt contenta amb aquesta idea de tenir clients als quals puc conèixer, puc saber els seus gustos i recomanar-los una cosa ad hoc a la seva necessitat cultural del moment.
Quin és el teu públic habitual?
Hi ha molta família, però també hi ha un públic adult, ambdós recurrents. Estic al costat de l’escola Vedruna i aquí venen moltes famílies, però no només d’aquesta escola, també del Llor, per exemple, ja que la meva filla va allà. Jo crec que sobretot són famílies del barri que han trobat a la llibreria un espai perquè els infants comencin a desenvolupar aquesta estima pels llibres, els contes i les històries. Una cosa que jo crec que és superimportant, perquè ara amb els infants, amb tot el tema de les pantalles, es viu una guerra bastant tremenda.
Veure la llibreria els hi fa gràcia, perquè té aquesta decoració que els crida molt l’atenció i aleshores tenen ganes d’estar aquí una estona i els hi donen ganes d’agafar un conte o un llibre i endur-se'l a casa. Això vol dir que, quan arribin a casa, a l’hora de dormir voldran fullejar el llibre. Aquest moment en què els pares creen un vincle amb els seus fills, i els infants creen un vincle amb un llibre de paper, crec que és molt positiu. I ells ho estan valorant, també.
I pel que fa a adults, són gent de Sant Boi, que tenia moltes ganes de tenir una llibreria independent. El club de lectura també ha ajudat molt, hi ha com un grup de 15-20 persones, que ens reunim un cop al mes, que llegim un llibre, un llibre que decideixen ells i elles a través d’una votació a Instagram, llavors són gent que ja va venint, i que té ganes de la següent vegada.
Quins són els gèneres o llibres més venuts?
El thriller agrada molt, llibres de Dolores Redondo o Carmen Mola estan agradant molt. Les papallones no mosseguen, Nascuda a Venus o El caure al buit, que són llibres de literatura contemporània catalana, també s’han gaudit molt i s’han fet un lloc entre els més populars.
Com creus que hem de veure la lectura? Perquè sembla que en aquest món tan immediat, el costum de llegir es va perdent...
Jo sempre ho comparo amb mirar-te una sèrie. Llegir un llibre no és com veure una pel·lícula, perquè et porta més de dues hores, però tu empres molt temps mirant una sèrie. Jo mateixa he estat molt de temps mirant 21 temporades d’Anatomia de Grey i no passa res. I, per exemple, la sèrie Friends la veus i la reveus, per què no llegir i rellegir un llibre? Al final, quan trobes el llibre que t’agrada i t’enganxa, és realment una sèrie, tens els teus personatges als quals els passen coses, cada capítol és com el capítol d’una sèrie… i si trobes el teu, et pot enganxar tant o més que una sèrie. A més, t’ho fas tu, és com la teva sèrie personalitzada. Perquè fas el personatge com a tu et sembla i com t’ho imagines, no hi ha cap director de càsting que et digui que ha de ser aquest o un altre.
Creus que una llibreria ha de ser més que un lloc on comprar llibres?
Sí! Evidentment que és el lloc on es fa la transacció econòmica de comprar llibres, però és més que això. És un espai on la gent comparteix moltes més coses. Jo soc feliç quan entren i em diuen “no vinc a comprar, però vinc a dir-te que em va encantar el llibre que em vas recomanar la setmana passada”. No cal que em vinguis a comprar cada dia, però que em diguis això, a mi m’omple infinit.
I per què?
És un lloc on et pots trobar per parlar de coses i escoltar temes que et poden interessar. I no et cal anar-te'n al bar a prendre alguna cosa o al cinema, pots venir simplement a escoltar la presentació d’un llibre o assistir al club de lectura. I, al club de lectura, pots venir si, per exemple, t’has llegit el llibre perquè ho has agafat de la biblioteca, jo no t’obligo a comprar-te’l. Jo crec que és un espai on estàs tu, és la teva estona gaudint del teu oci i el teu hobby que és llegir.
També participes a Ràdio Sant Boi, al programa La Perifèria, què espai prepares tu?
La Perifèria és un programa molt divertit que es fa tots els dissabtes i els diumenges al matí. Jo normalment estic als dissabtes al matí, abans d’obrir la llibreria, i faig una petita de secció de llibres. Ja hi havia una secció de llibres, però la feien en castellà, i el conductor del programa, l’Israel Gordon, em va proposar fer la mateixa secció però amb llibres en català. I així vaig començar a participar. I la Raquel Rodríguez explica les seves recomanacions de llibres en castellà i jo en català.
I no només has obert una llibreria, sino que també has publicat el teu primer llibre, La Mesura Exacta, com ha estat l'experiència de publicar?
Jo encara no m’ho crec, ha estat un somni. El meu somni era estar envoltada de llibres, però jo he viscut envoltada de llibres i també de bolis, he estat escrivint diaris personals, llibretes, llibres i contes tota la meva vida. I el fet de veure que ho aconseguia ha sigut una cosa que encara avui no m’ho acabo de creure. I el tinc aquí a la llibreria i el pots comprar quan vulguis, però, tot i això, no m’acabo de creure que és el meu. Ha estat molt guai. Com jo estava molt involucrada a la feina em va costar molta disciplina, perquè no em posava mai a escriure-ho. Aleshores em vaig apuntar a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que és la segona a Europa, i vaig fer un itinerari de cinc anys, on vaig aconseguir escriure tota la novel·la i llavors vaig buscar-li editorial. Un cop trobada l’editorial, només tres mesos després em van dir que els havia agradat molt i aquell dia no m’ho podia creure. O sigui, una editora d’una editorial important m’estava dient que li agradava la meva novel·la. I la veritat és que de seguida ens vam entendre, em van dir que ho volien publicar el febrer del 2025 i vaig anar seguint els passos que m’anaven dient ells i fins ara que ja està al carrer.
Com ho estàs vivint?
Molt contenta, sobretot perquè aquí a la llibreria vam fer la presentació, va venir molta família i amics, però també molts clients. Ells van venir, l’han comprat i ara el 3 d’abril farem un club de lectura de La Mesura Exacta, ja que ells ho han decidit així. I ara m’acaba de dir una noia que si puc participar en un club de lectura a Barcelona i al maig estic a Badalona fent una altra presentació. Estic molt contenta i molt feliç de veure que aquella història, que havia sigut tan meva, s’està convertint de tothom, ja que la gent s’ho llegeix i diu “estàs parlant de mi” i jo crec que això està molt bé, perquè si estic aconseguint que tothom empatitzi i la faci seva, és que alguna cosa he fet bé.
Ara en molt poc ja arriba Sant Jordi, com viuràs la jornada?
Doncs el 23 muntarem la paradeta a la Rambla Rafael Casanova i estarem allà tot el dia. Presentaré el llibre a la Torre del Sol el dia 22, a les 18.45 h de la tarda, i el dia 23 m’escaparé una estoneta de la paradeta i estaré signant a la carpa d’autors locals. Però el dia 23 d’enguany la prioritat és la llibreria.
Formaràs part de la carpa d'autors, tens ganes?
Tinc moltes ganes, li estic dient a tothom que ve per aquí, que presentaré el llibre el dia 22 i que estaré a la paradeta el 23. No em plantejava en cap moment anar a signar a Barcelona, volia ser-hi aquí a Sant Boi.
I tens ganes de tenir la teva propia parada?
Sí, moltes, moltes ganes. No sé com se'ns donarà, i això que et deia abans, a mi les coses m'agrada fer-les i m'agrada fer-les bé. I llavors pateixo per això. Serà un dia de treballar de nou a nou i vull fer-ho bé i que la gent trobi els llibres que vol. Hi ha algun comercial que m’ha dit que normalment es ven més a la llibreria, però jo crec que Sant Boi no és el cas, perquè la gent va a la Rambla a comprar un llibre. Jo ho he fet tots els anys que hi ha hagut llibreries, i no serà diferent aquest any. I ja tinc el traster ple de llibres, perquè les llibreries ja es van preparant i no em volia quedar sense. Llavors, ja tinc el traster ple i encara em queden més per arribar!