El Llor. Patrimoni cultural

Identificació

  • Nom El Llor (o Santa Bàrbara del Llor)
  • Localització Camí del Llor
  • Estil Modernista

Descripció

  • Masia situada dalt d'un turonet d'impossible adscripció tipològica a causa de les diverses arquitectures engolides en el seu interior, on es conserven diverses restes de l'antiga fortificació de la quadra del Llor que pertanyia a la seu de Barcelona. La torre de planta rectangular i construïda en "opus spicatum" s'ha conservat en part. A l'edificació actual, amb coberta a dues aigües, s'hi troben diverses finestres amb llindes i brancals de pedra de Montjuïc, una finestra germinada, dues portes de pedra amb arcs de mig punt adovellats i un escut d'origen medieval. A l'interior resten arcades de pedra, embigats de fusta i paviments de tobes. Encara es conserva un dormitori excavat a l'argila semblant als de Benviure
  • Tipus d'ús 2.2/3.1.a-2.2/3.11
  • Titularitat Privat
  • Descripció  Amb aquest nom es coneix una antiga jurisdicció feudal que es troba situada a muntanya, al nord-oest de la nostra població i que a l’alta edat mitjana era un dels límits meridionals del castell de Cervelló, quan aquest fou venut pel comte Borrell a Ènyec Bonfill. Les primeres dades de què disposem es remunten a l’any 990 quan, al primer testament del bisbe Vives de Barcelona, es documenta la torre Lauro que, a la seva mort, va passar a mans de la casa de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Tot l’alou del Llor fou deixat en vitalici a la seva germana Bonadona i, a la mort d’aquesta, va passar a mans de la seu barcelonina. Amb el canvi de mil·lenni s’inicià l’establiment de cases i famílies en aquestes terres. El 1131 es documenta, per primera vegada, el topònim Llor incorporat com a cognom a Bertran de Llor, que devia ser un castlà o feudatari de la seu. Aquest apareix en companyia del seu germà Bernat com a propietari d’un Alou dintre del terme de l’antiga parròquia de Sant Baldiri (1162). Aquesta família continuarà tenint usdefruit de la torre com a mínim fins al segle XV. A les darreries d’aquest segle es documenta Galcerà de Llor i de Palou com a senyor del Llor, que té una família a sou, majordoms o masovers, com a encarregada de la finca. Entre el segle XVI i XVII la torre de planta quadrada construïda en Opus Spicatum es reconvertí en masia. Avui en dia encara es poden veure les traces de la reconversió: coberta de dues aigües, finestres amb llindes i brancals de pedra de Montjuïc, una finestra geminada, dues portes de pedra amb arc de mig punt adovellats, embigats de fusta i paviment de rajoles. La Quadra Jurisdiccional posseïa una ermita dedicada a Sant Pau que  apareix documentada en els testaments a partir del segle XIV, en els quals sovintegen les deixes a l’ermita. Segles més tard, potser al segle XVIII, s’introdueix l’advocació a santa Bàrbara i és el moment en comença a registra-se el nomenament d’ermitans i és esmentada en les redaccions de les visites pastorals. A poc a poc el nom de santa Bàrbara del Llor esdevindrà el nom de l’indret, que és el que té avui en dia. L’any 1936 l’ermita va ser cremada i no es va reconstruir mai més. Prop de la torre s’han conservat d’altres restes antigues, algunes contemporànies als seus orígens, com un camí tallat a la llicorella. L’antic clos emmurallat del Llor alberga, avui, un restaurant. I un eremitori rupestre. Entre els segles IX i X tota la zona del Llobregat constituí la frontera entre el món cristià i el sarraí, que provocava que fos un relatiu desert poblacional. Aquest fet va ser aprofitat per l’establir eremitoris en indrets amagats i propicis per a les activitats religioses. Tant al Llor com al Benviure n’hem trobat. És durant el segle IX que florí un corrent ascètic que emfatitzava la importància de l’aïllament i la meditació com a forma d’assolir un estat de comunicació amb la divinitat. El cristianisme impulsà la vida eremítica (ermitans solitaris) i cenobítica (en comunitats que esdevingueren monestirs); així, en llocs desèrtics o de difícil accés podien desenvolupar la tasca de servir Déu. Els eremitoris rupestres del Llor i el Benviure són excavats al tortorà i podrien haver estat ocupats, en aquell moment, per cristians mossàrabs, provinents de territori dominat per la cultura musulmana, on gaudien de tolerància i on es conservava molt viva la tradició de l’església visigòtica, que havia estat molt receptiva al fenomen.
  • Notes històriques 990 El bisbe Vives de Barcelona fa donació del seu alou del Llor. 1718 Primera documentació entorn a la Capella de Santa Bàrbara, adossada al mas. 1936 Acaba el culte a la Capella

Proteccions

  • Nivell de protecció B-1ah
  • Entorn de protecció EE / ER. Es defineix Entorn Estricte i Entorn de Respecte segons plànols

Fons i documentació

  • Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic
  • Pla Especial de Rehabilitació del Casc Antic 1990
  • Catàleg Patrimoni contemporani Descobrir Sant Boi de Llobregat
  • Itineraris. 2001 Ciutat Cooperativa
  • Itineraris. 2008 La Quadra del Llor Rev. 4R