Jardins de Maria-Mercè Marçal
El 1998, poc després de la mort de Maria-Mercè Marçal, l’Ajuntament de Sant Boi va decidir anomenar aquest lloc jardins de Maria-Mercè Marçal per retre-li homenatge. En aquest espai natural volem fer esment als orígens rurals de Marçal, que hem d’anar a buscar a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), on va viure gran part de la infantesa, fins que va marxar a estudiar a Lleida, als tretze anys.
Si bé al principi va tenir una relació molt estreta amb el seu pare, de qui va rebre l’estímul cap a l’estudi i la cultura, va ser la tia Mercè, la seva padrina de bateig, la persona que més la va influenciar, fins al punt que va esdevenir una figura mítica per a ella, a partir de la qual va construir l’imaginari de dona independent.
Algun dels seus primers versos recullen l’afany de llibertat d’aquells anys de jugar al carrer, a la plaça; el contacte amb la natura jugant als horts o a la séquia, com podem llegir al poema Foravilers.
Textos elaborats pel Consorci per a la Normalització Lingüística a partir del llibre de Lluïsa Julià Maria-Mercè Marçal. Una vida. Galàxia Gutenberg. Barcelona, 2017
Veu àudio: Mònica Santacreu, Ràdio Sant Boi
Foravilers
Junts hem menjat
-foravilers de tarda-
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara,
ai, no la mosseguis!
l’ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara.
Bruixa de dol, 1979
