Maria-Mercè Marçal. Escola Bressol La Mercè

Escola Bressol La Mercè

Inaugurada el curs 2008/2009, coincidint amb el desè aniversari de la mort de Maria-Mercè Marçal, l’Escola Bressol La Mercè vol retre homenatge a un dona que va reivindicar el fet d’exercir la maternitat sense renunciar a la vida professional, la lluita i l’activisme polític, fet poc comú el 1980, quan va néixer la seva filla, Heura.
Així, va incorporar amb tota naturalitat la seva filla a la vida quotidiana: l’Heura va créixer entre amics, companys i col·legues i era habitual veure-la, en braços de la seva mare o en el cotxet, en conferències, activitats, manifestacions, recitals...

Tampoc gens habitual va ser la manera com Maria-Mercè Marçal va viure l’embaràs, perquè va saber transformar un fet escandalós per al seu entorn més pròxim, pel fet que es tractava d’una dona soltera, en un acte de reivindicació, d’afirmació i en una experiència fascinant, com ella mateixa reconeixeria.

Això és el que reflecteix en els poemes del llibre Sal oberta. Hi descriu l’embaràs mes a mes, fins que neix la criatura, i els dubtes i les contradiccions inicials: es va arribar a plantejar l’avortament, com podem llegir en versos on esmenta la ruda, planta amb propietats abortives.

• Àudio de la ruta: Escola Bressol La Mercè

Textos elaborats pel Consorci per a la Normalització Lingüística a partir del llibre de Lluïsa Julià Maria-Mercè Marçal. Una vida. Galàxia Gutenberg. Barcelona, 2017
Veu àudio: Mònica Santacreu, Ràdio Sant Boi

Cançó de Bressol

Bruixeta la non-non
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s’obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.

Sal oberta, 1982
 

Divisa

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui!

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!

Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!

Sal oberta, 1982