Els Ulls d’Olímpia i el Suflé d’Adhémar, fins al 26 de juliol
Can Castells Centre d’Art (CCCA) mantindrà oberta al públic fins al 26 de juliol la instal·lació "Els Ulls d’Olímpia i el Suflé d’Adhémar Schwitzguébel", dels artistes Alex Meszmer i Reto Müller. La peça ha format part de l’exposició Tic-Tac i ha despertat un especial interès entre les persones visitants.
La peça neix de la fascinació de Reto Müller pels rellotges mecànics, una passió que comparteix amb Alex Meszmer. Junts han investigat com aquests instruments de precisió, amb el pas del temps, adquireixen comportaments propis, allunyant-se de la norma i convertint-se en una metàfora de la vida i la seva diversitat. La instal·lació també reflecteix metafòricament la cura i l'estima per la idiosincràsia i diversitat de les persones i col·lectius amb les que treballem al CCCA.
La fascinació per la mecànica i la idea de crear formes de vida artificials a la perfecció ha acompanyat a la història dels rellotges des dels seus inicis. L'any 1776, el rellotger suís Pierre Jaquet Droz va portar a Londres un dels autòmats més famosos, "l’organista" que va fascinar. Allà es va desenvolupar una gran indústria de rellotges mecànics i autòmats, que van produir peces tan realistes com la ballarina Olímpia, que va fascinar al protagonista de la novel·la "L’home de sorra" d’E.T.A. Hofmann. O els increïbles enginys mecànics de Charles Babbage, considerat el pare dels ordinadors. La internacional anarquista va ser fundada en el segle XIX per rellotgers en una vall suïssa del Jura. Sent Adhémar Schwitzguébelel el membre més destacat. Sabem que els anarquistes suïssos van ajudar amb armes en la Guerra Civil espanyola contra els feixistes.
El títol "Els Ulls d’Olímpia i el Suflé d’Adhémar Schwitzguébel" fa referència a aquestes connexions. Olímpia, com ja s’ha dit, és una nina mecànica creada artificialment. Ella, però en realitat els seus ulls, encisa al protagonista de la novel·la, i acaba portant-li a la ruïna, a una il·lusió artificial. Els rellotges que giren els ulls a la Selva Negra creen il·lusions similars. És representatiu dels rellotgers que insuflen vida a la mecànica dels rellotges amb la seva artesania. Els rellotges són la font dels autòmats musicals en totes les seves formes, des de les caixes de música fins als gramòfons. Són el punt de partida de robots, pròtesis i intel·ligència artificial. No obstant això, en la seva modèstia, sempre assenyalen que són creacions humanes, similars a nosaltres, necessiten atenció i són finits.
Amb aquesta pròrroga, el CCCA ofereix una nova oportunitat per descobrir una obra plena de capes i significats, que connecta passat i futur, tecnologia i humanitat, precisió i imperfecció.