Entrevista amb Ernesto Barba
Nascut en l’antic número 109 del carrer Balmes, Ernesto Barba, és un santboià que sempre ha estat vinculat amb la cultura del municipi. Actualment, és el periodista musical en actiu més longeu de la revista ‘Ruta 66’ i, des de fa vuit anys, és el programador de l’Altaveu +, la secció més cultural del festival que inclou la fira del disc i el llibre musical, així com diferents activitats. I, aquest mes de setembre, és el protagonista de la contraportada del Viure Sant Boi.
Quina és la teva vinculació històrica amb l'Altaveu?
Jo em vaig vincular amb l'Altaveu en el 2016 arran d'una cerca intencionada de Cultura i Alcaldia, ja que van intentar prendre el pols a la ciutadania i a la gent vinculada amb la cultura, de com estaven les coses que es programaven a la ciutat i una d'elles era el Festival Altaveu. En aquesta reunió es va convidar a diferents agents culturals del municipi i es van mostrar diferents idees sobre l'Altaveu, coses que potser mancaven al festival o que es podien afegir. La música va més enllà de les actuacions en directe i es pot conjugar amb altres disciplines com la literatura, el cinema, la formació o l'art. Aleshores vaig proposar una sèrie d'activitats que es van portar a terme aquell mateix any, donant-li vida a l'Altaveu durant el dia. Les propostes van tenir una bona acogida i em van proposar continuar. D'aquí van sorgir aquestes dues noves seccions, l'Altaveu + i l'Altaveu Família (que actualment ho gestiona el col·lectiu Karxofetes).
Com valores l'evolució de l'Altaveu?
En aquestes 35 edicions el festival s'ha anat adaptant a les necessitats tant del públic com dels artistes. Aquestes "necessitats" de l'entorn sociocultural han anat marcant la idiosincràsia del festival. No oblidem que l'Altaveu és un festival públic i com tal ofereix l'espai que necessiten els artistes que es troben fora del que és comercial. Són propostes que van més enllà del circuit més conegut.
I quines joies s’amaguen al cartell del 2024?
Diria que totes, ja que, a banda dels grans noms del cartell, moltes són bandes emergents amb propostes sòlides i de qualitat. Tant és així que possiblement en tres o quatre anys siguin artistes que exploten i passen a primera línia, que és un fet que ha succeït amb alguns artistes que van donar els seus primers passos a l’Altaveu com Sidonie o Valeria Castro.
Per què són especials les actuacions de l'Altaveu?
Les actuacions de l'Altaveu són diferents de les que et pots trobar en un altre festival. A vegades, convidem als artistes a propostes allunyades de la seva zona de confort, a compartir escenari amb altres artistes dels quals estan allunyats estilísticament i són reptes que afronten de bon gust. Són propostes exclusives i diferents que no trobaràs en cap altre festival.
I com vius tu el festival?
Ho visc amb il·lusió, però amb la feina de fer el seguiment de la Fira del Disc i tenir tot a punt per les converses, hi ha cops que no puc gaudir de tot en directe. Però és molt satisfactori, sobretot veure el resultat final i l'impacte que té en la gent que va a veure-ho. És molt grat que hagi passat el temps i la gent et digui que una xerrada, una actuació o un documental els va agradar molt. És gratificant treballar per la teva ciutat.
Què ens podrem trobar aquest any a l'Altaveu +?
Renovar cada any la programació de l'Altaveu + és complicat. Aquest any tindrem una mica de continuïtat respecte a la programació de l'any passat. Tindrem una xerrada sobre músiques caribenyes (l'any passat va ser de músiques africanes). Comptarem amb la presència del dissenyador gràfic, productor i DJ Txarly Brown que a més ens oferirà una sessió sobre aquests ritmes. També parlarem d'un tema que sempre està d'actualitat, el col·lectiu LGTBIQ+, i de com aquest utilitza la música com a mitjà per reivindicar tots els problemes que té. Per això tindrem a l'activista Fera, vocalista de la banda Fera y las Disidentes i a la que acompanyarà l'Aída Camprubí, defensora del col·lectiu, música, productora i codirectora del Festival BAM de Barcelona. Per recolzar aquestes dues xerrades, també tindrem dos documentals als Cinemes Can Castellet, "Rudeboy: The Story of Trojan Records", que parla sobre música jamaicana, i "Queercore: How to Punk a Revolution", que explica els inicis dels esdeveniments Queer. Aquests són els principals continguts de l'Altaveu +, sense deixar de banda la Fira del Disc i el Llibre Musical.
I que ens pots explicar de la fira del disc i el llibre musical?
La fira és una fira petita però ben pensada. És interessant, tant per gent que busca alguna cosa molt especialitzada, que vol completar la discografia d'un artista o un estil, com per la gent que passa a donar una volta i troba coses que tenia al cap fa vint anys. També cal remarcar que és la fira del llibre musical, perquè, com he dit abans, la música es pot conjugar amb altres disciplines i una d'elles és la literatura. Volem donar importància al llibre musical i el fet de que durant els últims anys hagin aparegut editorials dedicades exclusivament demostra la seva importància. Si ho estudiem i és possible, m'agradaria poder fer una "Fira del Llibre Musical", crec que seria la primera ja que és una proposta que encara no s'ha fet enlloc, almenys que jo sàpiga.
Està aconseguint sobreviure el suport físic dins de la música?
Des de fa uns anys el suport físic perviu i sobretot el vinil. Jo vaig viure molt en els noranta l'arribada del CD, ja que treballava en una botiga de discs, i el vinil va caure estrepitosament en favor del CD. Va haver-hi un auge explosiu, perquè el que oferia el CD era una gran capacitat d'emmagatzematge en un espai reduit. I ja amb l'arribada de les descàrregues i l'streaming, sí que la música en format físic ha anat baixant, especialment el CD. El suport físic que ha perdurat és el vinil i un que comença a tenir auge és el casset. El CD ha deixat de tenir interès, perquè tot i que és un suport molt còmode per emmagatzemar, no és tan bonic per tenir-ho en mà com un vinil.
Quin és el teu gènere favorit?
A mi em va el rock and roll dels anys 50, sobretot el rockabilly i tot el que són els seus orígens. Hi han altres estils que m'han seduit com el garatge, el pub rock o alguna cosa de punk. Sense bandes como els Sonics, Dr. Feelgood o Ramones el rock and roll hauria estat molt avorrit. Però bàsicament el que m'agrada és allò que sona a rock and roll dels anys 50.
I quina és la teva opinió del rock actual?
En el rock actual ja està tot inventat. Els grans "revulsius" van tenir lloc a Memphis, Liverpool, Londres i Seattle. Personalment crec que a partir d'aquí tot és una constant fusió que no va molt més enllà. D'això s'han encarregat també l'anomenada "industria musical", de fer de la música un negoci global i de deshumanitzar-la. Han convertit la música en un producte de consum i a nosaltres en simples consumidors dels productes que l'industria manufactura. De tant en tant sorgeixen bandes que encara que vagin repetint vells estils, ho fan amb una força i unes sonoritats que fan creure que potser hi ha un futur per escriure en el rock.
Escoltes més estils musicals?
Jo estic obert a tot, sobretot per intentar no criticar, sinó per poder defensar la postura d'allò que m'agrada i del que no. Això em va passar arran d'escoltar música que no era rock and roll, perquè al principi jo tot allò que no era rock no volia ni escoltar-lo. Algú em va fer entendre que, per poder dir que no a una música i criticar-la, primer havia d'escoltar-la. El que faig és escoltar tot el que surt o està de moda, per veure si m'agrada primer i, si no m'agrada, per poder tenir els arguments per tal que la gent entengui els motius pels quals no m'agrada.
Quina és la teva vinculació amb la cultura santboiana?
Una de les coses que jo volia quan era adolescent era que en la meva ciutat hi hagués concerts de rock and roll, però no hi havia, i no hi havia moltes altres coses, per això sempre hem hagut d'anar a la gran ciutat. Sant Boi és una ciutat gran, no tant per a tenir un espai propi com el cas d'Hospitalet, però tampoc tan petita com per allunyar-nos de la influència de la gran ciutat. I jo el que he intentat és que tot passés a la meva ciutat, per això vaig començar a vincular-me amb altres espais culturals de Sant Boi. Si hi havia un bar musical on es punxava o on toquessin grups jo anava i deia que volia punxar o que tenia uns amics que tocaven. Jo intentava que passaran coses a la ciutat, com per exemple, si hi havia un DJ li proposava punxar rock and roll, o si hi havia una xerrada de música o una pel·lícula proposava que foren també de rock. Per això he anat tenint relació amb agents de diferents disciplines culturals i així van quaranta anys en els quals he intentat estar en contacte amb tot aquell que ha volgut fer alguna cosa a la ciutat.
En què et relaciones amb la música?
Doncs soc redactor a la revista ‘Ruta 66’ des de l’any 1990, i també en alguns mitjans més independents i alternatius. A finals dels 80 vaig fer també algo de radio, aquí a Ràdio Sant Boi. He treballat en botigues de discs i faig de DJ, tant de programador com punxant. De fet, formo part d’un col·lectiu que es diu Sant Boi No Star-Djs, i som gent relacionada amb la música aquí a Sant Boi que es dedica a punxar i cadascun té un estil favorit.
I et dediques a la cultura professionalment?
Professionalment, tinc un altre treball que és el de supervivència. Ja des dels anys noranta, que vaig treballar a Virgin Megastore i diferents multinacionals, vaig veure que treballar en la música requereix temps i coneixement, i a mi el que m'interessava era treballar en el sector de la música que a mi m'agradava, no volia treballar en un panorama més gran, o amb músiques i estils que no m'agreden... "It's only Rock&Roll". Vaig decidir fa temps tenir un treball de supervivència i després dedicar tot el temps lliure que pogués a la música que em fa vibrar i em manté viu. Sí que hi ha una part que em proporciona ingressos, però hi ha una altra que és per plaer, ho faig per passió, perquè és el que m'agrada i perquè vull que la gent conegui més aquestes coses.