Entrevista amb Manuel Lezcano

Després de ser professor de matemàtiques a l'Institut Rafael Casanova i l'Institut Ítaca de Sant Boi, Manuel Lezcano és actualment el president del Club Bàsquet Sant Boi i el protagonista de la contraportada del Viure Sant Boi del mes d'octubre.

L'equip de bàsquet santboià, que té la seva seu al Poliesportiu Municipal La Parellada, es troba en plena celebració del seu cinquantè aniversari.

Com esteu vivint el vostre 50 aniversari?

Amb molta feina. Nosaltres vam entrar a la junta l'any passat i ens vam trobar el cinquantè aniversari i evidentment s'havia de fer alguna cosa. Es van pensar moltes activitats, però el club té la dimensió que té i hem fet tot el que ha estat possible. Hem intentat promocionar el cinquantè aniversari amb l'ajuda de l'Ajuntament.

Quins actes heu fet per celebrar-ho?

Hem fet activitats esportives, com el primer trofeu 3x3 del Club Bàsquet Sant Boi, un torneig d'exhibició de 3x3 a la Fira de la Puríssima o l'Open Day que vam fer aquest estiu amb equips de tot el Baix Llobregat. També vam fer un sopar del cinquanta aniversari a final de temporada, ens van convidar a fer el pregó de l'Aplec de Sant Ramón i ara, el 16 de novembre, unirem la presentació dels equips amb un acte per rebre a antics jugadors, entrenadors i fins al fundador del club aquí, a La Parellada. Hem fet tot el que hem pogut. Al final volem promocionar que l'entitat té ja cinquanta anys i donar-li visibilitat en el poble, perquè té la visibilitat de les 200 famílies dels jugadors i jugadores que són aquí i volem ampliar-la.

I com va ser l'experiència del pregó de l'Aplec?

A mi em va agradar molt quan l'Ajuntament ens va proposar realitzar el pregó. Jo he participat en l'Aplec molts anys, ja que soc del Club d'Atletisme de Sant Boi, i em feia també il·lusió que fóssim els encarregats del pregó. Com a entitat vam decidir que fora una esportista del club la persona que fes el pregó. La vam ajudar a preparar-lo i va ser molt xulo, va estar molt bé.

Quant de temps portes a Sant Boi?

Jo em considero santboià, però no he nascut aquí, soc de Saragossa. Vaig venir aquí l'any 1991, la meva dona és d'aquí, i jo em considero de Sant Boi a tots els efectes. Soc llicenciat en Matemàtiques, vaig estar donant classe cinc anys a l'Institut Rafael Casanova i a l'Institut Ítaca he sigut des de l'any 1999 fins a l'any passat, que em vaig jubilar, el cap d'estudis i el director.

Quan va començar la teva vinculació amb el Club Bàsquet Sant Boi?

Sempre havia tingut una mica de relació perquè abans la seu estava a Can Massallera i jo vivia just al costat i molts cops passava a veure partits. Però em vaig vincular al club com a pare d'una jugadora fa 20 anys, quan la meva filla va entrar a la categoria 'escola'.

En quin moment tens la idea de voler presentar-te com a president del club?

Jo no sé estar a un lloc si no m'implico. En algun moment, fa sis o vuit anys, vaig fer l'intent a una junta de socis de dir que no m'agradava com s'organitzava el club, però no esportivament. Veia coses que no m'agradaven, però en aquell moment vaig parlar amb els membres de la junta, em van explicar les seves idees i em va semblar perfecte. Però la cosa organitzativament va anar a pitjor, perquè es van quedar dues persones a la junta. Aleshores vaig veure que allò no estava bé i que havia de fer un pas endavant. En un principi és una mica complicat, perquè la gent s'ho pren com que vols treure a algú d'allà, però no és així, de fet jo no vaig treure a ningú. El més normal en aquest tipus de situacions és que un grup de gent s'uneixi i es presenti en bloc, però jo em vaig presentar sol, perquè no volia cap mena de responsabilitat de problemes externs, i després buscaria la junta jo mateix. I la veritat és que ha anat molt bé, a més, les dues persones que hi eren abans, Francesc Padró i Juan Roncero, s'han quedat.

I quin balanç fas en el teu primer any?

Molt positiu. Quan vaig arribar el primer mes tremolava, però he implicat a nou persones més a la junta, hem aconseguit canviar moltes coses estructurals del club, no esportives, i les famílies les han assimilat, les han fet seves i han funcionat.

És difícil mantenir un club com el Bàsquet Sant Boi?

Si no fos per la col·laboració que tenim de l'Ajuntament no podríem tirar endavant. Sense la seva ajuda i la seva cessió d'espais, fer bàsquet seria molt complicat. Tots els clubs intentem que el cost extra que els hi suposa a les famílies siguin el mínim possible, però mantenir un club petit com aquest, només comptant amb llicències federatives i arbitratges, surt a uns 100.000 €. I les famílies estan pagant tres quartes parts d'això, per a la resta t'has de buscar la vida de diferents maneres i també amb l'ajuda econòmica que ens fa arribar l'Ajuntament a través de subvencions. Però si a això li haguéssim de sumar un cost de lloguer d'instal·lacions, seria impossible mantenir-ho.

Vídeo remot URL

Quin és un dels principals problemes que tenen els clubs esportius?

Hi ha un problema terrible en tots els clubs esportius que és aconseguir cobrar quotes, la forma de cobrar-les, com passar-les als pares... és una autèntica bogeria. Nosaltres ara ens hem modernitzat respecte a això. Hem contactat amb una aplicació externa i, amb un petit cost, hem aconseguit actualitzar tot el tema de les quotes i ara ho tenim al dia.

Com es presenta aquesta nova temporada?

Tenim els reptes de sempre. Si el primer equip masculí pot pujar a Copa, fantàstic, però si es manté a Primera amb jugadors nodrits d'aquí, de la casa, perfecte. I el sènior femení igual, ja que volem que els dos equips tinguin la mateixa consideració. Que des de ben petits i petites tots els esportistes del club vulguin arribar al sènior.

Com és la presència femenina al club?

La presència femenina feia molt temps era mínima. Desgraciadament, aquest any hem perdut un equip femení perquè les jugadores a l'arribar a categoria 'júnior' (16-18 anys) és complicat que s'enganxin. Actualment, quasi la meitat dels esportistes que tenim al club són jugadores. Nosaltres intentem fomentar, tant en els esportistes com en els membres de la junta directiva, que la presència femenina sigui justa i equitativa.

Quantes jugadores i jugadors teniu?

Aquesta nova temporada tenim a 190 esportistes a l'equip, pràcticament el 45% són jugadores i el 55% són jugadors. Tots ells i elles estan dividits en 18 equips, des d'escola fins a sènior.

I, al ser un equip formatiu, quins valors transmeteu als jugadors i jugadores?

El bàsquet és un esport que ja fomenta bons valors, és evident que has de competir, però mai humiliant al contrari. El nostre objectiu és formar esportistes i inculcar-los valors de competitivitat, disciplina i respecte cap a tota la comunitat.

Quins reptes teniu pel futur?

En aquests quatre anys el repte era donar-li forma al club. Fins ara ho estaven portant entre dues persones, que continuen formant part de l'actual junta. Els que estem fora ens queixem molt, fins que estàs dins i veus realment el treball que hi ha i el treball que fan les persones que hi són a dins. I allà t'adones que està com està perquè no dona per més, és impossible que es pogués fer més. Aleshores, la idea en aquests anys és donar-li una estructura de club, que fins ara no tenia. Parlo d'estructura de despatx, no esportiva, que ja la tenia, de fet, el director esportiu encara és el mateix. I volem que un tant per cent molt alt dels jugadors dels primers equips siguin de Sant Boi, que siguin majoritàriament formats al club.

I ja heu començat a posar-ho en pràctica?

Sí, enguany ja hem començat, estem promocionant als nostres jugadors, pujant-los als primers equips per continuar formant-los, i estem intentant no tenir fugues de jugadors. Els nostres jugadors, històricament, quan arriben a categoria d'infantil-cadet se'n van a altres clubs, perquè tenen categories superiors. Aleshores el que estem fent és intentar tenir aquestes categories. Aquest any tenim un Júnior Interterritorial i hem aconseguit que molts jugadors que estaven pensant a marxar, es quedessin en l'equip. I aquesta és la idea al llarg d'aquests quatre anys, anant millorant.

I teniu pensat més reptes a futur?

De moment aquest són els reptes, quan passin els quatre anys, ja veurem. Perquè puc dir que tenim les aspiracions de pujar equips a categories més altes, però pujar-les implica més diners i els clubs tenen l'economia que tenen. També tenim una restricció important respecte als espais. Tenim la fortuna que l'Ajuntament ens cedeix els espais, que no en tots els llocs és així, però tenim l'espai compartit amb el futbol, abans amb el vòlei, i és clar, no pots créixer com a club i tenir més equips, perquè l'espai és el que és.