Entrevista amb Patricia Rodrigo
Patricia Rodrigo és una persona que es defineix com a lleial, treballadora i que viu el feminisme com un estil de vida. Ella és santboiana, concretament del barri de Camps Blancs, i actualment és la presidenta de l'Associació EVA's.
Dins de la programació del 8-M a Sant Boi, la seva associació participa amb l'obra de teatre 'Sufragistas' que es farà el 14 de març a Can Massallera. I ella és la protagonista del Viure Sant Boi d’aquest mes de març.
Com neix l'embrió d'EVA'S a la pandèmia?
Va néixer perquè ens vam adonar que hi havia molta necessitat a nivell social dins del barri, per exemple, molta gent gran que necessitava ajuda perquè estaven sols i soles. Aquí ens vam adonar que havíem de fer alguna cosa pel barri.
Aleshores, la gent que podíem, en la mesura del possible, vam tractar d'ajudar a aquelles persones per sacar-les d'estar tancades en el dia a dia. I vam fer un grup de WhatsApp que va ser l'embrió de l'associació, i majoritàriament érem dones. Hi havia moltes dones grans i vídues, però també hi havia moltes dones joves que havien perdut la il·lusió per fer iniciatives que no fossin les coses quotidianes de la vida. Nosaltres ens negàvem, no podia ser que dones tan joves, amb tant de recorregut encara, pensessin que elles ja només estaven per criar els seus fills i ja. Allà va ser quan vam decidir fer alguna cosa i va sorgir la idea de l'associació.
Què significava aquell grup de WhatsApp per les dones de Camps Blancs?
Nosaltres el que volíem traslladar era la idea que visquessin el feminisme com un estil de vida, no com una cosa despectiva. Hi ha molta gent al barri que no acaba d'entendre que vol dir feminisme, però quan nosaltres els hi expliquem, i els demostrem que el que volem és la igualtat per a tothom, acaben empatitzant i entenent-nos. Per això creiem firmament en aquesta iniciativa, perquè viure el feminisme com un estil de vida és primordial i és un bé per a ti, tinguis l'edat que tinguis, siguis d'on siguis. D'aquí el fet d'intentar lluitar, d'empoderar-nos unes a altres i demostrar que podem anar cap endavant.
En quin moment decidiu fer el pas i constituir-vos com a associació?
Jo feia ja uns anys que estava a l'AFA de l'Escola Casablanca, però és una associació totalment diferent a EVA's. És veritat que són nivells diferents, però hi ha un fil d'unió i una companya em va obrir els ulls i em va incitar a portar a terme el projecte de crear una associació feminista. I per què no? La idea era explicar-los al barri el que som i, tot i que ha estat complicat, després de picar molta pedra, hem aconseguit que molta gent ens entengui gràcies a la nostra il·lusió i a les ganes que tenim d'ajudar.
Viure el feminisme com a estil de vida és primordial
Per què a Camps Blancs?
Som una gran família en aquest barri. Jo m'he criat aquí i em vaig comprar el pis aquí perquè volia que els meus fills cresquessin aquí. És un barri on viu gent molt vulnerable, de moltes ètnies, moltes nacionalitats, però a la vegada, ens uneix un llaç d'història d'unió que vam crear quan es van fer els pisos, els de les Cinco Rosas, i encara continua aquest nexe.
I per què EVA's?
Com la iniciativa va sorgir d'una pandèmia que va ser molt dura, en la que vam haver-hi de 'ressorgir' d'alguna forma, vam posar EVA's, que al revés és AVE, fent referència al Ave Fènix que ressorgeix de les seves cendres.
Com definiries la realitat de les dones de Camps Blancs avui dia?
Crec que hi ha hagut un abans i un després. Per una banda, estan les dones més grans, com les meves àvies, que van emigrar de diferents parts d'Espanya aquí a Catalunya, i van venir a Camps Blancs després de viure a les barraques de Montjuïc i el Tibidabo. Elles es dedicaven bàsicament a criar als fills i cuidar les cases mentre que els homes eren els que sortien a treballar. Però ara és totalment diferent. Per sort, ha canviat i les vivències i tasques que es creen al vincle familiar són compartides. I així sí que hem pogut canviar la dinàmica de la visió de la dona.
Quin paper juga el feminisme dintre del barri?
Nosaltres li hem donat una volta al feminisme perquè ens entenguin bé. No vol dir que no vulguem dir que som feministes, però perquè ens entenguin, hem hagut de parlar més des d'un prisma d'igualtat. Perquè ens venen dones que no entenen que significa la paraula 'feminisme', creuen que és una cosa que va en contra de l'home, però quan els ponem exemples, quan els diem si a elles els agradaria que les seves filles poguessin cobrar igual que els seus fills i accedir als mateixos llocs de treball i ens diuen que sí, allà ven clar que significa el feminisme. I aquest és l'impacte social que volem crear des de la nostra associació. Creiem que arribem als cors i a la visió de les persones a les quals no se'ls ha explicat realment bé que és viure d'una manera igualitària i aquest és el nostre nexe d'unió amb el que aconseguim crear un vincle molt familiar.
Estem fent progressos amb el feminisme, però encara queda moltíssim treball per fer
I del món?
Per explicar-ho millor, m'agradaria explicar-te una anècdota. Fa un temps em van escollir, com a representant de l'AFA de l'escola Casablanca, per presentar un projecte al Parlament Europeu. Va ser una autèntica fita perquè a més també vaig poder parlar del feminisme amb total llibertat. I, em dona pudor dir-ho, però em van preguntar com veia el feminisme a Espanya i vaig dir que, a vegades, em feia una mica de por com es veia. Perquè, en ple segle XXI, és una cosa que encara es veu molt llunyana. Jo ho veig com un estil de vida obert i totalment necessari, però per algunes persones és una cosa que veuen molt lluny, com pot ser si estem parlant d'igualtat? I dir-ho em va fer mal, perquè, a comparació amb altres països que són més oberts, aquí encara tenim molt treball per fer. Estem fent progressos, però a passes petites.
Quines són les principals preocupacions o necessitats que detecteu?
Notem que hi ha molta gent jove a la qual li costa alliberar-se i buscar un espai per si mateixes i no pensar que el dia a dia només és la feina, els seus fills i la casa. Hem d'ajudar-nos les unes a les altres, creure'ns més a nosaltres i repetir-nos que nosaltres ho valem i preparar-nos mentalment i físicament. En cap cas està malament que tu estiguis a casa i et dediquis a les teves obligacions, però ha de ser una decisió presa amb llibertat. Per exemple, a casa meva som cinc, i les obligacions són iguals per a totes, és igual qui reculli la roba o qui faci el dinar. Això és viure d'una manera igualitària el feminisme.
Com definiries el feminisme actual en poques paraules?
El feminisme actual és una evolució del que van iniciar les nostres avantpassades que avança de forma lenta i a passos petits.
Quina creus que és la lluita més urgent ara mateix?
Erradicar les lacres, com la mutilació genital femenina que encara es fa en alguns països.
I si poguessis demanar qualsevol canvi entorn del feminisme quin seria?
Canviar algunes ments que tenen poca empatia, per fer-los entendre que ens necessitem molt més els uns als altres. I així, el món seria un lloc molt més bonic.
Li hem donat una volta al feminisme perquè ens entenguin al barri
Noteu incomprensió quan parleu de feminisme?
Hi ha incomprensió perquè hi ha diferents formes de viure el feminisme i això a vegades genera confusió. Ser una associació feminista no vol dir que anem contra l'home, al contrari, el que volem és que tots puguem tenir aquesta mirada igualitària. I la gent a vegades ens ha dit 'feminazis', però un cop que els expliquem qui som, que fem i quins són els nostres objectius, ens acaben entenent.
Sempre has estat vinculada al moviment?
Sí, jo sempre he sigut molt reivindicativa, mai he pogut amb les injustícies, crec que ho he mamat així. A l'època dels meus pares i els meus avis tot era molt diferent, perquè venien del franquisme i inclús d'una guerra civil, per tant, van viure en un món difícil i que era molt més complicat. Però, tot i això, van intentar donar una passa més per evolucionar. I al final, pas a pas, hem anat creant aquest feminisme de forma igualitària que és el que volem donar a comprendre dins de la nostra associació.
Quina és la vostra aportació al 8-M de Sant Boi?
El dia 14 de març a Can Massallera fem l'obra 'Sufragistas'. Aquesta iniciativa va néixer quan, fa un temps, vam fer unes sessions de teatre improvisat amb dones que venien amb càrregues molt dures i difícils. I aquestes sessions ens van agradar molt, perquè elles es van poder sentir molt lliures i empoderades. I com ens va agradar tant, vam voler fer una obra de teatre en la que es veies de forma natural i igualitària el que és el feminisme, i això és el que aportem a la programació. L'obra tindrà taquilla inversa i tot el que recaptem anirà destinat a fer créixer l'associació.
Per què és important recuperar referents com les sufragistes en activitats culturals?
Perquè poder veure que el feminisme és un moviment que té passat, present i futur ens obrirà més la ment. És una obra de teatre que té unes excel·lents actrius i que crec que ajudarà a obrir la ment a totes les persones que vinguin a veure-la.
Què busqueu amb les activitats que feu durant el curs com tallers, tertúlies o espais per compartir experiències?
Crear un espai d'unió i llibertat, en el que cada persona que vingui pugui divertir-se, tenir un lloc per si mateixa i, en definitiva, ser lliure. Fem moltes activitats al llarg de l'any: teràpia emocional, cuina intercultural, dansa urbana, dansa flamenca... I en totes elles aprenem alguna cosa, per exemple, en la cuina intercultural, aconseguim que dones d'altres nacionalitats que, normalment es relacionen únicament amb les seves paisanes, surtin d'aquest cercle i s'obrin a conèixer-nos i compartir un espai amb més gent.
Quin impacte diries que té EVA's dins del barri?
Crec que EVA's a entrat de manera una mica dura al barri, perquè al principi ens costava que ens entenguessin. Però cada cop es van interessant més pel que fem i pel que som dins del barri. Veuen com ens movem, les coses que fem a Camps Blancs, a Sant Boi i també a l'Ajuntament o en algunes escoles, perquè al final el feminisme es mou en tots els aspectes de la vida. I en obrir aquest ventall, la gent s'ha fet més conscient que en el barri hi ha una associació de dones majoritàriament que lluitem per un feminisme d'una manera igualitària.
Quin missatge enviaries a la ciutadania des de la vostra experiència?
Que continuïn sent valents, que el món no es va fer en un dia. Cada pas que fem, seran passos gegants pel dia de demà i les pròximes generacions. Elles han de créixer creient en el feminisme, perquè és fonamental.
I que més els diries?
Que vinguin més a conèixer-nos, que no tinguin por d'entrar al barri. A Sant Boi, encara som minoria dins de les associacions feministes si tenim en compte tota la gent que vivim al municipi i, tot i que nosaltres som una associació petita, estem calant en la gent. Portar endavant l'associació és un carro que pesa molt, però si ens unim més gent, si ens obren encara més portes, el pes serà menor i podrem fer arribar el missatge a molta més gent.