Entrevista amb Fina Garcia
Fina Garcia és una santboiana compromesa amb el seu entorn social, amb esperit col·laboratiu i respectuosa amb la diversitat. Després de molts anys dedicant-se a la docència sent directora a l'Institut Marianao, torna de la jubilació per acceptar el càrrec de defensora del poble, ja que a partir d'aquest novembre és la nova Síndica de Greuges de Sant Boi.
I ella és la protagonista del Viure Sant Boi d’aquest mes de novembre.
Què ens pots explicar del teu currículum?
Soc llicenciada en Ciències Físiques. Vaig triar aquesta carrera després de dubtar molt, perquè m'agradava tot; m'agradava molt la part d'humanitats, però les ciències les trobava realment com un gran repte. M'he dedicat a fer moltíssimes coses: he estat analista programadora, he treballat en un banc d'informàtica i, després, m'he preparat molt en el tema de la sostenibilitat i el medi ambient, fent auditories ambientals. Finalment, quan vaig provar el món de l'educació ja m'hi vaig quedar perquè vaig adonar-me que aquí és on realment em trobava a gust.
Després de jubilar-te i tancar la teva etapa com a directora a l'Institut Marianao, què et va decidir tornar i acceptar el càrrec de Síndica de Greuges?
Jo sempre he estat partidària de la jubilació activa. Em vaig jubilar anticipadament per raons personals, però encara crec que tinc moltes coses per oferir a la societat.
Com afrontes aquest nou repte?
Amb moltíssima il·lusió i ganes. Veig que realment és una continuïtat lògica de la meva trajectòria, ho visc com un pas endavant.
Per què ho veus així?
Perquè l'institut, sent directora, ja feia aquesta defensa dels drets dels alumnes, de les famílies i de la resta de la comunitat educativa. Ara és fer el mateix a un nivell més ampli, a la meva ciutat.
Si teniu un problema veniu a la Síndica, hi trobarem solució
Quins aprenentatges d'aquesta etapa dedicada a l'educació aplicaràs en aquest nou càrrec?
L'empatia. Veus persones que tenen un problema i de vegades no disposen de les eines per solucionar-lo. Per mi això és el més important, sobretot quan hi ha problemes greus i la gent es resigna perquè pensa que ningú els pot ajudar.
El contacte constant amb joves, famílies i professors/es durant tots aquests anys t'han donat una radiografia de Sant Boi. Quina percepció tens de la realitat social de la ciutat?
Vivim en una època en què la realitat social és molt canviant. En els últims anys, sobretot després de la pandèmia, el món ha canviat i Sant Boi també. Tothom té necessitat de projectes vitals il·lusionants i recuperar la confiança en la comunitat, malgrat l'individualisme imperant.
Més enllà de la teva trajectòria professional, com és la teva vinculació personal amb Sant Boi?
Jo vaig venir a Sant Boi de molt petita, tenia 5 anys. Després d'una estada a Suïssa i a Màlaga, m'hi vaig establir definitivament amb 11 anys. La meva família vivia a la Coope i recordo les reivindicacions veïnals, com per exemple, talls de la carretera per defensar el dret a tenir un ambulatori o per reclamar més freqüències de trens. És un barri molt combatiu i això em va marcar per sempre.
Que significa per a tu, a nivell personal, poder representar i defensar els drets dels teus propis veïns i veïnes?
Em fa molta il·lusió perquè sempre he pensat que la gent ha de participar. Als meus alumnes els deia: "la queixa no serveix de res, o serveix un minut per tranquil·litzar-te, però després has de fer un pas endavant". Per exemple, aquest estiu he sentit la queixa “els arbres s’estan assecant, s’haurien de regar”. Jo preguntava si s’havien adreçat a l’ajuntament, que facilita la comunicació amb els ciutadans a través de la pàgina Sant Boi respon. S’ha d’actuar, s’ha de fer.
Vull posar en valor la tasca tan important que ha fet la Dolors Vallejo aquests anys
Quins són els objectius principals que vols prioritzar durant el teu mandat com a Síndica de Greuges?
Primer, posar en valor la tasca tan important que ha fet la Dolors Vallejo. Intentaré donar continuïtat tant a la seva gestió com a la dels seus predecessors. Fa 25 anys que tenim Síndic de Greuges a Sant Boi fent una feina excel·lent. A hores d'ara, caldria impulsar més la comunicació a través de les xarxes socials.
Hi ha encara gent que desconeix quines competències té la Síndica. Com et proposes fer que aquesta institució sigui més propera, visible i útil per a la gent?
Com he dit, a través de les xarxes socials, i també participant activament en les activitats ciutadanes. La vida associativa de Sant Boi és d'una gran riquesa i seria interessant treballar de la mà de les associacions, especialment de les educatives. De mica en mica fer-ne difusió perquè tothom conegui la sindicatura i s'hi pugui adreçar si ho necessita.
A l'Institut ja feia aquesta defensa dels drets dels alumnes
Tenint en compte el context actual, quines creus que seran les problemàtiques que generaran més queixes o consultes?
Segurament serà com fins ara, la majoria de les consultes tindran a veure amb l'espai públic: soroll, escombraries, animals... Sovint hi ha la sensació que l'administració s'equivoca, i moltes vegades no és així. Cal fer una tasca pedagògica per explicar com funciona l'entramat legal...
Quin missatge t'agradaria transmetre als santboians i santboianes que tinguin dubtes sobre si han de dirigir-se o no a la Síndica?
Que si després de fer les gestions pertinents, el seu problema encara no s'ha resolt poden acudir a la Síndica que els assessorarà i els aconsellarà. Moltes vegades no podem solucionar assumptes que no són d'àmbit municipal, però sí que podem adreçar-los als organismes pertinents.
Qüestionari 08830
Racó preferit de Sant Boi
M'agrada molt passejar pel riu i la muntanya. L'entorn natural.
Restaurant que recomanaries
Cal Vitus.
Pla perfecte per fer a Sant Boi
Fer una passejada al riu al matí, dinar a un dels grans restaurants que n'hi ha a Sant Boi com la Marimorena o el Mar de la Tranquilitat, i a la tarda anar a una de les activitats culturals que es fan, que hi ha moltes.
Festa Major o Fira de la Puríssima
Fira de la Puríssima.
Que recomanaries a algú que no ha estat mai a Sant Boi
La Carxofada i l'Altaveu.
Sant Boi per a la Fina Garcia és
El meu poble, tot i que no vaig nèixer. Aquí he trobat tot. He viscut a Barcelona, he viscut a altres pobles, però he tornat. Aquí està la gent que conec, les meves arrels... encara és un poble, pots passejar i trobar-te a cares conegudes i preguntar-te com et va. I després, tens tots els serveis. Jo crec que és el millor poble per viure.