Torre de Benviure, d'edifici de guaita a castell

Fa més de mil anys, la regió de Benviure ja era coneguda, batejada pel nom de Joan I, rei que explorava els seus racons mentre anava de cacera

Aquest lloc, amb una història que es desplega des dels inicis del segle XI, va començar com una senzilla torre de guaita al costat d'un antic camí ral que es dirigia cap a Sant Climent. Amb el temps, aquesta torre es transformaria en un impressionant castell.

La construcció de la Torre de Benviure forma part d'un període intens de reconquesta cristiana, quan les terres eren disputades amb els àrabs. No va ser fins al final del regnat de Guifré el Pilós que es va consolidar la conquesta definitiva de la riba dreta del Llobregat. Amb l'establiment d'aquesta nova frontera, va començar el procés d'organització i control del territori, amb la construcció de la torre i la creació del districte de Benviure.

Durant molts segles, la regió va romandre escassament poblada, amb només alguns masos i masies dispersos. Va ser només a la segona meitat del segle XIX i al segle XX que el Benviure va començar a experimentar un procés d'urbanització, principalment impulsat per la construcció de segones residències.

Cessió a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona

Als voltants de l'any 1048, Bernat Seniofred i la seva dona Bellaiza van cedir part de la torre a Ramon Berenguer I, el Vell, comte de Barcelona. Aquesta transacció va marcar el començament d'una successió familiar, amb la família Papiol o Despapiol com a senyors feudals. En aquests primers temps, el conjunt del Benviure estava format per la torre i una muralla que envoltava un espai protegit amb dependències destinades a l'allotjament i l'explotació agrària.

La Torre de Benviure va viure diverses èpoques i cap al 1065 ja existia una capella dedicada a sant Miquel al seu interior. La jurisdicció del Benviure limitava amb el nucli urbà de Sant Boi, el riu Llobregat i el majestuós territori del castell de l'Eramprunyà.

Al llarg dels anys, la família Papiol va mantenir una estreta relació amb membres de la cort, com el rei Joan I, el Caçador, que visitava l'antiga torre per practicar la seva afició a la caça. El 1490, fugint de les epidèmies de pesta que assolaven Catalunya, la família Papiol es va traslladar de Barcelona a la Torre del Benviure, una mesura que, malauradament, no va protegir Ramon des Papiol i la seva família de la tragèdia.

Al segle XVI, els Gualbes es van unir a la família Papiol, i amb els anys, van anar adoptant el seu nom. Realitzant importants reformes a la torre, van consolidar el seu llegat. Les aliances familiars van continuar, arribant fins als Bori o Bòria al segle XVII, que van substituir progressivament el nom del Benviure.

Malauradament, al segle XVIII, durant la Guerra de Successió, la capella de Sant Miquel va ser enderrocada i no es va reconstruir fins al 1742, gràcies als esforços de la senyora Bòria, propietària del castell. La Torre del Benviure va perdre gradualment la seva importància com a residència al llarg del segle XIX, fins a arribar al punt en què totes les edificacions al nord de la torre van ser demolides.

El 1885, Ramon Estruch i Ferrer va adquirir la finca, que va romandre en mans de la família Estruch fins que, eventualment, va passar a ser propietat municipal a través de diverses transaccions. La inscripció definitiva com a propietat de l'Ajuntament de Sant Boi es va realitzar el 10 de desembre de 1991, preservant així una part crucial de la història de Benviure.

Característiques

• Torre de planta circular amb murs d'aparell romànic en pissarra i carreus de marès vermells
• Caps de biga i estucs revelen l'existència d'un conjunt més ampli, el Castell de Benviure
• Ruïnes documentades l'any 1980 després de l'enderrocament d'un arc per un llamp

Situació i detalls

• Can Paulet, 4
• Ubicada als contraforts de Sant Ramon, destaca en un sector degradat de la urbanització de Can Paulet
• Montserrat Pagès descriu dues portes i dues finestres, destacant la porta antiga situada al nord-oest, elevada a uns tres metres i mig del nivell del sòl

Documentació històrica

• Documents des del segle IX fins al XI, amb mencions d'eremitoris excavats a l'argila compacta
• Documentació de Benviure l'any 1023 i de la torre el 1048, així com de l'església de Sant Miquel de Benviure
• Esment de l'ermita dedicada a Sant Miquel, encara que no es conservin restes

Proteccions i ús actual

• Actualment abandonada, l'ús cultural d'aquesta torre està categoritzat com a 3.7.3.g.
• Titularitat pública amb nivell de protecció A-1 i entorn de protecció segons plànols

Inclòs en diferents plans de protecció i rehabilitació:

• Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic
•  Pla Especial de Rehabilitació del Casc Antic del 1990

La Torre de Benviure, amb la seva complexitat històrica i les seves característiques úniques, roman com una testament de la rica història de Sant Boi de Llobregat, a la vegada que crida a una atenció i protecció continuades.