Entrevista amb Valentina Salazar
La petita concursant santboiana del concurs culinari MasterChef Junior, la Valentina Salazar, ha sigut la guanyadora de la 11ª edició del programa. Amb només 9 anys, ha aconseguit captivar al jurat, format per xefs d'elit, amb les seves creacions innovadores, la seva passió i la seva increïble habilitat entre els fogons amb un menú dedicat a la seva família, al teatre i a la seva ciutat, Sant Boi.
I ella és la protagonista de la contraportada del Viure Sant Boi del mes de febrer.
Com ha sigut la teva experiència al programa?
La meva experiència ha sigut increïble, m'ho he passat genial i ho repetiria un cop i un altre, cada dia, vaja.
Et feia por tenir a aquells grans cuiners com a jutges?
Jo crec que a la tele semblen més durs i estrictes, però quan els coneixes són molt simpàtics i divertits.
I, quin dels jutges et cau millor, Pepe, Samantha o Jordi?
Tots tres són molt divertits i em cauen genial, però el Jordi és el meu Jordi.
Per què vas fer aquest homenatge a Sant Boi a la final?
Perquè Sant Boi és el meu poble, són les meves arrels, és la meva terra. Aleshores havia de dedicar-li un plat, perquè és casa meva, és el meu poble.
Com vas viure el moment en el que et van anomenar com la guanyadora?
Doncs, al principi, quan em van anomenar guanyadora, va ser una mica surrealista, no m'ho creia, no ho acabava d'assimilar. Però jo estic superorgullosa, supercontenta i ara vull continuar cuinant molt.
Ha sigut molt dur guardar el secret?
Ha estat molt complicat! Perquè des del 10 d'octubre que es va gravar la final, he hagut d'ocultar tot aquest temps que he sigut la guanyadora. I no només que soc la guanyadora, sinó que soc concursant. Perquè fins que es va començar a emetre el programa, tot el món em preguntava, sobretot a l'escola, "Valentina, on has estat?" i jo deia que havia estat a Madrid. I clar, és que havia de guardar el secret primer de què era concursant i després que era la guanyadora, però un cop que va anar passant el programa jo ja estava molt més relaxada.
Què ha sigut el més difícil d'haver de guardar que eres la guanyadora?
Doncs jo crec que les ganes de poder explicar-ho, de poder dir "Ostres, que soc guanyadora!". I això ha sigut el més difícil. Perquè jo tenia moltes ganes d'explicar-ho, però si ho feia perdia tota la gràcia el programa. I jo només em deia "Valentina, no ho expliquis, que així hi ha més intriga".
Com va ser viure la final des de casa?
Doncs va ser molt estrany, jo ho vaig passar molt intensament, tot i que ja sabia que guanyava. O sigui, ho vaig passar amb moltíssims nervis, com si estigués allà cuinant, però en realitat no, i ja sabia el que anava a succeir.
I com t'has sentit després de la final aquí a Sant Boi?
Doncs molt acollida, molt bé, i clar, això del món de la fama és molt nou per mi. És molt estrany que la gent et vagi preguntant i et vagi parant per saludar, perquè jo al final no coneixia tot aquest món.
Des de quan t'agrada la cuina?
Des de ben petita jo ja tenia aquesta passió per la cuina i tenia aquestes ganes de cuinar, d'aprendre tot el que pogués i d'ajudar. Perquè jo ajudava als meus pares en petites receptes, i de vegades només veia o sentia a veure què feien, i així jo també m'anava assabentant de moltes coses.
I el teatre, des de quan t'agrada?
Sempre m'han dit, i jo també ho penso, que soc molt teatrera. Aleshores, la cuina i el teatre em venen des de molt petita, al final les dues coses són un art, i doncs l'art em ve des de molt petita. I com sempre m'han dit que soc mol teatrera, quan vaig complir set anys em van apuntar a practicar teatre musical, perquè així podia practicar-ho i fer el que m'agradava.
Què és el que més t'agrada de Sant Boi?
La veritat que el que més m'agrada és la gent que hi ha, perquè són tots molt amables i afectuosos. I també m'agrada que aquí, a Sant Boi, sempre s'estan fent coses, la Cavalcada de Reis, la Rua de Carnaboi, la Carxofada... i en totes aquestes coses podem participar la gent d'aquí i tot és molt xulo.
I formaràs part de la Rua de Carnaboi?
Doncs això espero, és clar que sí. Segur que em podreu veure a la Rua amb la meva disfressa i donant-lo tot.