LAC

Per què art comunitari?

El LAC- Laboratori d’Art Comunitari és el programa de creació comunitària del CCCA, que va començar l’any 2013, des dels principis de la proximitat. Des d’aleshores hem estat treballant amb la ciutadania per fer accessible l’art a persones que normalment no hi tenen accés.

Zaid Minty, gestor cultural, ens diu que els centres de proximitat són: punts de trobada necessaris i indesligables de la condició humana. Davant la desconnexió entre les persones i l'aïllament creixent en la societat contemporània global, cada vegada més complexa, en els centres culturals de proximitat podem explorar junts les nostres capacitats expressives, i posar en valor i expandir la nostra identitat individual i col·lectiva.

Al llarg de les diferents edicions del LAC hem estat testimonis de com persones que mai havien estat creadores ni consumidores d'art, han desenvolupat una sensibilitat i unes ganes de crear que ens demostren que necessàries i importants són les pràctiques creatives per al benestar emocional de totes les persones. Indistintament de si tenen un diagnòstic, o viuen situacions de vulnerabilitat.

Moltes de les persones amb les quals treballem viuen o han viscut per llargs períodes en institucions, en un rol de persona cuidada, de malalt. Aquest tipus de programes incideixen directament en l'autoestima, possibilitant el canvi d'una conducta passiva a activa i a sortir del rol de la incapacitat, produint-se canvis en l'autoconcepte. Però no podem obviar que hi ha persones amb les quals treballem que estan en un moment vulnerable de la seva vida. Per causes de salut mental, emocionals, personals, econòmiques, ... i que moltes d'elles sofreixen estigmes per qüestions d'edat, origen o salut mental. És el contacte, l'intercanvi i la interacció social l'estratègia més efectiva enfront de l'estigma, sempre que es doni en condicions d'igualtat.

Treballar amb i per a la comunitat ens obliga a posicionar-nos com a Centre i com artistes. La lluita contra aquests estigmes i fomentar la diversitat com a valor positiu, forma part de l'ADN del CCCA.

Podem dir, doncs, que el LAC no és un projecte inclusiu. No podem incloure a qui sempre ha estat. Com diu el gestor cultural Toni Puig: Amb persones excloses... no hi ha cultura!

Com ho fem?

Les persones que participen en el LAC no s'impliquen en una proposta tancada i predefinida. La riquesa i qualitat de les propostes és fruit de tenir en compte totes les perspectives, punts de vista o capacitats. Per això entenem que el paper dels artistes és més de facilitador que d'experts, treballant des d'una jerarquia horitzontal. Volem anar més enllà de la participació, per a arribar més a la cocreació. La proposta també busca
el desenvolupament de la intel·ligència emocional i processos cognitius basats en els estudis relatius a “Les Arts i la Transformació Personal” i en les directrius i metes proposades per a un nou sistema educatiu “Art i Educació”, (Unesco ,2006). Entenent que l'educació i la formació formen part del nostre recorregut vital tota la vida, més enllà de l'escolaritat. A partir de la comprensió de les arts en els processos educatius en relació a la motivació del pensament creatiu i la necessitat d'una ciutadania més justa, ètica i cohesionada.

CCCA - Can Castells Centre d’Art, conjuntament amb les artistes i els propis grups. És una autoria compartida, doncs és fruit de la cocreació.

Amb qui treballem?

Parc Sanitari Sant Joan de Déu i Hospital psiquiàtric Benito Menni- Germanes Hospitalàries: Participen des de l'inici del projecte. Bàsicament la seva funció és l'acompanyament als diferents grups que participen cada any i el suport tècnic amb els usuaris. Treballem directament amb els treballadors ocupacionals referents de cada grup, que traslladen a la resta de l'equip - cuidadors i equip mèdic - el procés del projecte.
 

Geriàtrics: El coneixement i l'experiència de les persones majors, és per al LAC una font de riquesa i un gran suport. Comptem sempre amb els equips d'educadors dels geriàtrics per a facilitar tot el procés creatiu.

Centres Oberts: Treballem amb diferents centres que donen cobertura a nens, adolescents i famílies en risc d'exclusió social. Són també habituals el projecte.

Clubs socials de col·lectius amb discapacitat intel·lectual: Entenem que participar en el LAC és també una activitat d'oci cultural. Així doncs treballem també els caps de setmana per a donar cobertura als clubs socials que treballen els caps de setmana, que hi ha a la ciutat.

Centre Penitenciari de dones de Wad Ras (Barcelona): És un col·lectiu molt
estigmatitzat i amb un potencial creatiu molt interessant.

Els objectius del programa

Fomentar la creativitat de persones i col·lectius que normalment no tenen accés a les pràctiques culturals.

Promoure els artistes locals i formar-los en les pràctiques d'art comunitari.

Trencar amb la idea que l'art contemporani és només per persones amb estudis, o quelcom únicament per intel·lectuals.

Lluitar contra els estigmes o clixés que pateixen diferents col·lectius, que podem qualificar de vulnerables/fràgils: persones que viuen o pateixen un trastorn mental, o amb algun tipus de discapacitat. Persones que resideixen en geriàtrics, persones nouvingudes, joves o famílies desestructurades, ... per mitjà de l'art comunitari.

Reconeixements

L'any 2014 el LAC va ser guardonat amb el premi d'arts visuals de reconeixement cultural Antoni Serra i Fiter, que atorga el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat cada dos anys.

Des de l’any 2017 es compta amb la co·laboració de la Dirección General de Salud Mental de Buenos Aires, amb qui es comparteixen els projectes i es poden veure exposats al CCCA.

L'any 2019, som premiats com a Bones pràctiques per la Fundació Pi i Sunyer.

L'any 2019 som seleccionats entre 365 projectes europeus per a dur a terme un Tandem. Programa que busca afavorir els intercanvis culturals d'Europa.

L'any 2020 formem part de la Mapa d'Actius i Salut del Dept. de Salut de la Generalitat.

L’any 2024 formem part del Banc de Bones Pràctiques de la Diputació de Barcelona.